Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Les empreses s’estan replantejant on s’ubiquen i on tenen els proveïdors”

TALENT CONVIDAT (10) Entrevista a Cristina Serradell, directora d’internacionalització a Acció

Text: Carles Fiter

La santquirzenca Cristina Serradell és directora d’internacionalització a Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca consisteix a donar suport i assessorar companyies catalanes que volen abordar el mercat internacional. Un mercat que s’ha vist sacsejat per la pandèmia i ara també per la guerra a Ucraïna. Osona.com i El 9 Nou l’entrevisten en el marc del programa Talent Convidat, una iniciativa de Creacció per donar a conèixer osonencs que desenvolupen la seva carrera professional arreu del món.

Nascuda a Sant Quirze de Besora, se’n va anar a Barcelona a estudiar. Per què es va decantar per Ciències Econòmiques?
Sempre m’ha agradat la part de les empreses, entenent-les com un ens social. Creen valor i riquesa per a la societat. També és on passem la major part de les nostres vides i on ens realitzem. Sempre m’ha interessat molt aquest món de l’empresa en el vessant internacional, com es fan negocis al món i com canvien segons les diferents cultures.

Poc després de la carrera va anar a Londres.
Tenia molt clar que volia viure una experiència internacional. A través d’una beca del COPCA [Consorci de Promoció Comercial de Catalunya], vaig estar fent pràctiques al departament d’exportació d’una empresa britànica. Vaig ajudar i aprendre a fer negocis amb clients europeus i d’arreu del món. Després d’uns anys allà, vaig convertir-me en la directora de l’oficina del COPCA a Londres, on ajudava les empreses catalanes a accedir al mercat britànic i irlandès.

El COPCA és el preludi d’Acció.
Acció és el resultat de la fusió del COPCA i el CIDEM [Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial]. Aquesta agència ajuda a la competitivitat de les empreses catalanes. I aquesta competitivitat s’entén amb el binomi d’innovar per poder vendre aquestes innovacions i serveis al món. Si no innoves, no seràs competitiu al món; i si no estàs al món, no seràs una empresa amb potencial de creixement.

El 2008 va començar a treballar a Acció. Com és el seu dia?
La missió d’Acció és donar suport a les empreses, sobretot a les pimes, que volen abordar els mercats internacionals. Cal entendre en quina fase estan i veure de quina manera els podem donar suport: sigui en només assessorament, o assessorament i acompanyament. Per això, tenim una xarxa de 40 oficines arreu del món que les ajuden a accedir a aquests mercats. A part de prestar serveis a totes aquestes empreses, també donem instruments i definim l’estratègia de suport a la internacionalització.

Cada empresa i cada procés d’internacionalització són un món, doncs?
Correcte. En funció de si és un producte o un servei, del dimensionament, de les capacitats i també del que vulguin aconseguir. Si tenen una estructura d’internacionalització, també es poden plantejar unes coses o unes altres. Nosaltres acompanyem en el procés de decisió estratègica, de fer el full de ruta a la implementació, com poder atacar i trobar clients i socis en el mercat.

Alguns fulls de ruta s’han vist alterats pels problemes logístics. Què s’han trobat i com ho estan abordant?
Després de la pandèmia, ens vam trobar amb un excés de demanda i una capacitat d’oferta limitada. Això va dificultar molt l’aprovisionament i l’arribada de productes. I al mateix temps hi va haver un increment dels preus del transport, com contenidors. Moltes empreses han hagut de buscar proveïdors alternatius més propers. I no es pot fer un dia per l’altre, ja que la xarxa es crea amb temps. Aquesta disrupció en les cadenes de subministrament amb l’increment dels costos de transport està provocant que les empreses s’hagin de replantejar on s’ubiquen o on estan els seus proveïdors. Hi ha una necessitat de recodificar i augmentar la resiliència d’aquestes cadenes de valor. I això passa per diversificar, és a dir, no tenir els ous en la mateixa cistella i no dependre de certes zones per l’aprovisionament.

Això vol dir que veurem les empreses més dispersades pel territori?
Depèn molt de cada empresa i dels productes. Estem veient una necessitat d’estar més a prop dels clients per garantir el subministrament i no perdre oportunitats de negoci perquè no arriben les mercaderies o per problemes a la cadena de subministrament. Això no necessàriament vol dir que les empreses comencin a obrir fàbriques a tot arreu, però sí que posin magatzems més a prop. Abans de la pandèmia, veníem d’un món que es deia que era molt pla, amb uns costos logístics molt eficients i en el qual predominava l’eficiència i el just in time. Ara hem canviat el paradigma i hem de trobar un punt entremig per millorar la resiliència. Es parla molt de relocalització, s’està veient com les empreses estan incrementant els estocs i potser sí plantejant-se diversificació de proveïdors i d’ubicacions d’algunes parts del procés productiu per estar més a prop dels clients.

Com ha afectat la guerra a Ucraïna a les empreses catalanes?
L’efecte directe és limitat, perquè les relacions comercials que té Catalunya amb Ucraïna i Rússia també ho són. L’1% del total d’exportacions catalanes van a aquests dos països (0,8% a Rússia i 0,2% a Ucraïna). Estem parlant d’uns 150 milions d’euros.

I indirectament?
Té efectes indirectes molt importants que es tradueixen en un increment dels costos energètics i de certes matèries primeres. Hi ha una afectació a certs sectors, com l’energètic, que l’estem patint tots, empreses i ciutadans.

Quin tipus d’empreses són les que s’han més vist afectades pel conflicte?
El que exportem tant a un país com l’altre és tèxtil i moda, maquinària, perfumeria i cosmètica, i plàstics. Hi ha 71 empreses catalanes amb filials a Rússia i 11 a Ucraïna, que són les que tenen una afectació més directa. Però també n’hi ha un miler d’exportadores, que d’una manera o altra tenen relacions comercials. Com he dit, hi ha efectes col·laterals i els sectors més afectats són l’agroalimentari i ramader, l’automoció i l’energètic.

Venim d’una pandèmia i ara una guerra. Quins altres períodes recorda en què s’hagi desestabilitzat tant l’economia?
El segle XXI ha estat un segle amb moltes disrupcions. Va començar el 2001 amb l’atemptat contra les Torres Bessones, el 2004 amb el tsunami, la crisi del 2008… Si una cosa n’hem d’extreure, però, és que, per exemple, en el comerç internacional, la crisi financera va ser un revulsiu per al sector exterior català. Amb el tancament de la demanda interna, les empreses van haver de sortir a fora. Hi va haver l’increment més important del nombre d’empreses exportadores a Catalunya i ho van incorporar al seu ADN. Per tant, es van fer forts. Davant de disrupcions i dificultats, també sorgeixen oportunitats. Ara hem de replantejar les cadenes globals de valor per fer-nos més resilients. És molt important que les empreses estiguin connectades al món: això els dona diversificació i resiliència per poder competir en un univers del segle XXI que està sent molt convuls.

Com a experta en mercats anglosaxons, com va afectar el Brexit a l’economia catalana?
A l’inici les empreses es van haver d’adaptar a les noves maneres de fer negoci al Regne Unit. Van haver d’incorporar processos com si exportessin al Marroc o als EUA. Actualment, s’ha vist que les empreses que exportaven al Regne Unit continuen fent-ho i s’han adaptat. Tot i això, sí que és una barrera d’entrada per a aquelles que s’ho havien plantejat com a mercat. El Brexit ha afectat més els exportadors britànics, i les importacions que teníem aquí, que no pas al revés. Caldrà veure les tendències dels propers anys i què fan les empreses que hi són.

Quin és el nivell d’internacionalització de Catalunya?
L’economia catalana és molt oberta i per tant ens afecten els canvis positius i negatius del món. Estem a nivells d’obertura comercial de països com Finlàndia o Dinamarca. Tenim un sector exterior potent, competitiu i consolidat. Òbviament hi ha assignatures pendents, però representem el 25% de totes les exportacions d’Espanya.

Quines són aquestes assignatures pendents?
Hi hauria dos grans reptes. Un seria que més empreses comencin a iniciar-se en l’exportació, perquè al final necessitem que tinguin aquesta ambició. L’altre, que diversifiquem més els mercats. Els nostres principals socis estan a Europa (el 60% de les exportacions), però necessitem connectar-nos a aquelles zones del món on hi haurà més oportunitats de negoci de futur, com Àsia. Els països asiàtics i també els EUA són on tenim més potencial de creixement.

També s’exporta expertesa i talent al món?
En l’exportació de serveis és on hi ha més potencial. La tecnologia i la digitalització ens faciliten tots aquests processos. Tenim grans enginyeries, despatxos d’arquitectes i un sector cultural que tenen presència mundial. Pel que fa al talent, és un dels reconeixements i de les fortaleses que tenim a Catalunya. Ens caracteritzem per un tarannà emprenedor i un ecosistema de start-ups i universitats potent i ben reconegut internacionalment.

Està ben cuidat i reconegut aquest talent?
És el que intentem fer des d’Acció. A més d’innovar i internacionalitzar l’empresa catalana, també intentem captar inversió estrangera cap aquí, a Catalunya. Hem de vendre Catalunya i el potencial per atraure inversions que poden ser interessants i aporten valor al nostre sistema productiu i teixit empresarial. El talent és un dels àmbits que es posa en valor i es reconeix. Tenim grans ambaixadors catalans del món de la gastronomia, ciència i tecnologia.

Com d’important és moure’s pel món i poder fer créixer aquest talent?
És clau tenir experiències internacionals. Estem en un món cada vegada més digital i totes les habilitats socials són molt crucials. Quan parlem d’empreses i negoci, també hi ha una part cultural al darrere. Puc haver viscut als EUA o Anglaterra, però al final soc osonenca i és part de la meva diferenciació. Hem de competir en el món global i el talent també competeix. Els trets diferencials i aquestes experiències són els que marquen. Encoratjaria a tota la gent jove que aprofiti totes les oportunitats que hi ha per tenir contactes, t’obre la ment, et fa més empàtic i et fa desenvolupar tota una sèrie d’habilitats.

Què recomanaria a algú que es vulgui decantar cap al comerç internacional?
A més de voltar món, que faci pràctiques. Totes aquestes experiències són inigualables. S’han de tenir uns coneixements, però s’han de treballar molt les habilitats i s’aprenen als llocs de treball. Posar a la pràctica és molt important. En comerç internacional, es necessiten habilitats de negociació. Et poden ensenyar coses, però n’aprens fent-ho.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT

  1. Violeta Sánchez

2. Meritxell Font

3. Jordi Parramon

4. Agnès Cruells

5. Joana Torrents

6. Alfons Màrquez

7. Ferran Soldevila

8. Dani Sors

9. Miquel Collell

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Aprova que el govern reguli la temperatura en comerços, transport i oci?

En aquesta enquesta han votat 873 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.