EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Manlleu, líder en mesures contra la segregació a l’escola

Ho destaca la Fundació Jaume Bofill, però des de l’Ajuntament també reconeixen que l’estigma continua sent un escull al Puig-Agut


16/01/2020
Manlleu

La Fundació Jaume Bofill, que és un referent a Catalunya en recerca i impuls d’iniciatives per millorar l’educació, acaba de tancar un nou estudi que situa Manlleu al capdavant dels municipis que apliquen més mesures per garantir una distribució equitativa de l’alumnat entre els diferents centres de la ciutat. L’anàlisi destaca sobretot la reducció de la ràtio que s’està aplicant des de fa un parell d’anys tant a les escoles i instituts públics com concertats –22 alumnes a P3 i 27 a primer d’ESO– i la reserva d’entre sis i vuit places a totes les aules per a nens i nenes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), que vol dir que requereixen una atenció diferent de l’ordinària a causa de discapacitats o trastorns de conducta.

Tal com explica la tècnica d’Educació de l’Ajuntament, Núria Font, aquests dos factors són importantíssims a l’hora de gestionar la matrícula viva (la que es dona amb el curs iniciat), ja que permeten “disposar de places NESE a tots els centres i, per tant, assegurar un repartiment molt més equitatiu que si no hi intervinguéssim”. Gràcies al treball previ, que consisteix a mirar al cens els infants que s’escolaritzaran per primer cop, treballar en col·laboració amb serveis socials per detectar famílies vulnerables i després entrevistar-s’hi, hi ha un cert marge de maniobra a l’hora d’evitar que la complexitat sigui molt alta en unes aules i més baixa en d’altres, però Rafa Cuenca (ERC-JfM), regidor d’Educació, reconeix que continuen tenint un problema amb l’escola Puig-Agut: “Compta amb uns professionals i un projecte educatiu excel·lent, però costa molt que la gent hi cregui” i, en concret, que les famílies autòctones hi vulguin matricular els seus fills i filles. Ara mateix, de fet, un 97% dels nens i nenes que hi estudien tenen pares d’origen estranger.

Aquesta realitat fa molts anys que està damunt la taula –les mesures que s’ha intentat aplicar no han fructificat–, però Cuenca assegura que el 2020 marcarà un punt d’inflexió. “Les solucions poden ser moltes i molt diverses”, apunta, “i tenim clar que les hem de debatre conjuntament tant l’Ajuntament com la comunitat educativa, l’equip de professionals de l’escola, la ciutadania, el departament… Hem de prendre una decisió i ho farem en el marc de la taula contra la segregació”, un òrgan de treball que van constituir el desembre passat i que treballarà en diverses línies.

A banda de les ràtios i la reserva de places per a alumnes amb necessitats especials, des de l’Ajuntament també posen en valor les activitats extraescolars que comparteixen tots els centres i permeten que els nens i nenes es barregin, el projecte Viladomat i el Magnet, una aliança entre l’Institut del Ter i el Museu del Ter que es tradueix en activitats per bastir un projecte pedagògic de qualitat i més innovador.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 446 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't