Osona es manté com la comarca catalana amb un saldo migratori positiu més alt respecte a Espanya, és a dir que –un cop sumades les persones que arriben i restades les que marxen– es tracta del territori que guanya més habitants procedents de la resta de l’Estat. Aquesta tendència segueix el patró dels últims anys, però de mica en mica va afluixant, ja que el 2019 hi va haver 239 moviments i el 2020, 142. Generalment no són persones que tinguin la nacionalitat espanyola, sinó temporers que es desplacen a la recerca d’una major estabilitat laboral a la indústria agroalimentària. Just al darrere d’Osona, destaquen les dades de la Garrotxa (116) i la Vall d’Aran (109).
Una altra conclusió que es desprèn de l’anàlisi de moviments migratoris és que la Covid-19 ha aguditzat els processos de descompressió urbana. Tenint en compte el conjunt de Catalunya, els municipis de més de 50.000 habitants van registrar el 2020 un excés de sortides internes respecte de les entrades, amb un saldo negatiu de 28.674 residents que es van traslladar a poblacions més petites. En aquesta casuística sobresurt Barcelona: la ciutat comtal va perdre més de 19.500 habitants que han emigrat a altres punts de la geografia catalana. La segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Girona. També Vic se situa entre els 15 municipis amb major saldo negatiu respecte a Catalunya (-372 habitants), tot i que la capital d’Osona normalment no arriba a perdre població per efecte de la immigració extracomunitària.
A l’altra cara de la moneda hi ha els municipis de 2.000 a 5.000 empadronats, que són els principals receptors de migració interna. “El cens va augmentant per efecte de gent provinent de l’àrea metropolitana”, explica Carles Valls, alcalde de Balenyà, “l’increment del preu del lloguer primer els va expulsar de Barcelona cap a la primera corona, a municipis com Mollet, Parets o Santa Perpètua, i ara ja se n’han d’anar a 50 quilòmetres”. Això va ser un as a la màniga a l’hora de convèncer el Departament d’Educació sobre la necessitat de l’institut, però també obre el debat de fins a quin punt cal créixer. “La resposta no és senzilla, però amb 3.800 persones ara hem de prestar gairebé els mateixos serveis que si en tinguéssim 5.000. I això que els ingressos no són els mateixos…”, diu Valls. En el cas de Balenyà, els nous empadronaments corresponen sobretot a famílies amb fills i un poder adquisitiu més aviat baix, ja que també han detectat un increment de la demanda de serveis socials.
La pandèmia ha aguditzat els processos de descompressió urbana
Un altre municipi osonenc en ascens d’habitants és Muntanyola, que justament la setmana passada va superar els 700. “Les cases que hi havia per comprar i llogar sobretot se les ha quedat gent de la mateixa comarca”, però “també ens hem trobat veïns de segona residència que ara s’empadronen aquí gràcies a la consolidació de projectes com l’escola”, assegura l’alcalde, Carles Morera.
En xifres absolutes, el saldo migratori acaba sent positiu tant a Osona com al Ripollès i el Moianès, en consonància amb el que passa al conjunt de Catalunya, on la diferència entre la població que immigra i la que emigra es va situar en un 6,2% el 2020. Destaquen per les elevades taxes en contrast amb el volum d’habitants la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Baix Penedès i el Moianès.
{{ comment.text }}