Hi ha temps i capacitat per desencallar la comarca del Lluçanès en l’arrencada del proper mandat sorgit de les municipals si també hi ha la voluntat política necessària per tirar-ho endavant. Aquesta és la conclusió principal de la conversa que EL 9 NOU ha mantingut amb la delegada del govern a la Catalunya Central –i també alcaldessa d’Alpens–, Montse Barniol (ERC). Una voluntat política que té tres potes: la del govern de la Generalitat –en mans d’ERC–, la de la resta de grups parlamentaris –que hauran de donar llum verda a la creació de la comarca al Parlament– i els ajuntaments del Lluçanès, veritables protagonistes de tot el procés.
PER QUÈ ARA?
Després de gairebé vuit anys amb la creació de la comarca en somort, una de les preguntes habituals aquests dies és per què s’entoma ara, a tres mesos de les eleccions municipals: “Ens hi posem en el moment que tenim la força com a govern per fer-ho”, apunta Barniol, tot afegint que si s’espera “el moment ideal, sempre hi haurà excuses per no fer-ho”, en una frase destinada a esvair les sospites de jugada electoralista per part d’ERC.
EL FULL DE RUTA
“La intenció del govern és que la comarca del Lluçanès vagi endavant sí o sí”, diu Barniol. Amb aquesta meta final, la delegada a la Catalunya Central recorda que es va sortir de la reunió amb els alcaldes del Lluçanès celebrada dijous passat amb deures. Sense parlar de la prova pilot que al llarg d’aquests anys s’ha posat sobre la taula, Barniol sí que remarca que actualment “no hi ha dues comarques amb un funcionament igual”, i ho exemplifica amb l’Alta Ribagorça, un territori de 4.000 habitants i tres municipis, “on han decidit que els alcaldes tenen la capacitat de decidir el Pla d’Actuació Comarcal”, amb l’objectiu d’establir “les prioritats del seu territori”. Al Lluçanès, doncs, també es valorarà que el Consell d’Alcaldies “sigui l’òrgan de màxima decisió”. En paral·lel a la definició de com ha de ser l’òrgan de gestió del Lluçanès, Barniol està “segura” que ja es mouen coses al Parlament, on ERC haurà de trobar els suports necessaris per aprovar la proposta, “o buscar els consensos que ja havien existit en aquest tema”, per redactar un projecte de llei conjunt i aprovar-lo amb més rapidesa.
LA UTILITAT
Més enllà del sentiment de pertinença, amb la creació d’una comarca “estructures definitivament un espai administratiu”. Això a la pràctica vol dir gestionar directament “els diners que la Generalitat desplega al territori”, i a diferència del que passa amb el Consorci del Lluçanès –sense dotació directe– “no haver d’estar pendent sempre de buscar recursos a través d’altres administracions per desplegar programes i serveis”. En resum, disposar d’una estructura administrativa “reconeguda”, i amb una “realitat territorial i de finançament d’acord amb els municipis que la formen”.
Això no significa que tots els serveis passin a fer-se des del Lluçanès, “sinó que les col·laboracions intercomarcals a Catalunya existeixen”. I en tenim exemples propers, com el Moianès –amb el Bages, sobretot–, o entre Osona i el Ripollès, amb la gestió i utilització de l’abocador d’Orís per part de les dues comarques. Barniol apunta que les relacions que funcionen “es poden mantenir”, i les que no ho fan prou “reformular-les a la demanda d’una idiosincràsia rural com és el cas del Lluçanès”.
“NO” AL LLUÇANÈS
En la consulta del 28 de juliol de 2015 va sortir el “sí” en 8 dels 13 municipis del Lluçanès. Pel que fa a la gestió dels pobles del “no”, Barniol apunta que la situació “és la mateixa que llavors”, quan es va acordar la votació i possible creació de la comarca “d’acord amb tots els municipis del Consorci”. Això significa que si s’aprova la nova comarca hi haurà un termini perquè els municipis “valorin les raons per ser o no del Lluçanès”, i en cas de voler continuar en la comarca on ja eren “poder-ho fer”.
La possible creació del Lluçanès també tindria efecte a Osona, ja que fins a 11 municipis pertanyen a aquesta comarca: “S’hauran de readaptar serveis, i s’ajustarà la cessió de competències i recursos per part de la Generalitat”, apunta Barniol. El que no canviarà és el nombre de consellers comarcals, ja que la normativa especifica que les comarques entre 100.000 i 500.000 habitants han de tenir 33 consellers. Segons l’Idescat, als 11 municipis osonencs del Lluçanès hi havia l’any 2022 poc més de 7.000 habitants, per tant Osona baixaria fins als 156.000 habitants. El Consell Comarcal del Lluçanès tindria el mínim de representants que marca la normativa: 19.
{{ comment.text }}