Torra acapara totes les mirades en la seva visita a Vic

Havia estat al Museu Episcopal de Vic i a la catedral, però en una època en què podia passejar pels carrers molt més tranquil. Avui, en canvi, Quim Torra acapara les mirades allà on va. I la visita d’aquest divendres a la capital d’Osona no va ser una excepció. Amb el temps just entre el recorregut per les instal·lacions del Grup Bon Preu i la inauguració del nou Tris Tras, el 131è president de la Generalitat es plantava davant la Casa Comella quan faltaven tres minuts per a 2/4 de 5 de la tarda. Allà mateix s’emportava el primer aplaudiment, el d’un grup de tertulians que –tot fent el cafè– l’havien descobert des d’una finestra del Casino. Era el preludi del que vindria: un autèntic bany de masses pel centre de la ciutat. Entre salutacions, fotografies i en companyia de l’alcaldessa de Vic i el president del Consell Comarcal d’Osona, Torra recorria aleshores els poc més de cent metres que separen el carrer Verdaguer de l’Ajuntament, on arribaven les primeres preguntes: Per què l’àliga de la ciutat té dos caps? Com es trien els retrats de les persones que hi ha penjades a la Sala de la Columna? En aquest mateix espai, comparava el quadre que presideix la sala amb el que hi ha a la sala de plens de l’Ajuntament de Palamós. Dues obres de Josep Maria Sert amb una semblança evident. Però també una gran diferència: a la platja el protagonitzen pescadors; a la capital d’Osona, segadors. Proper i de tracte cordial, Torra continuava la visita sortint al balcó, on Erra li va comentar que “sempre hem dit que proclamarem la independència des d’aquí”. Ell no li discutia: “Podríem començar i després ja anirem fent”. La reivindicació nacional va tenyir també el missatge que el president va deixar escrit al llibre d’honor: “A la ciutat de Vic, sempre fidel a la terra, la llibertat i la cultura. En un moment de cruïlla de la nostra història, defensem amb la dignitat d’un Bac de Roda l’ambició nacional de progressar en fer efectiva la República catalana. Recordant els nostres presos polítics i exiliats i sabent que Vic hi serà, sempre, pel que la nació demani”. La signatura del llibre representava ja el tram final de la visita a l’Ajuntament, que va tenir com a colofó dos regals de mans de l’alcaldessa: l'obra Poesia completa, de Lluís Solà Sala, per qui Torra va expressar un “respecte reverencial”, i unes litografies de Sert que ja tenen destí: “Les penjarem a Can Canonges, que és on visc ara”. De nou al carrer i apressats pel rellotge, la comitiva feia parada a la XixoVic. Una visita que alterava el ritme habitual d’una tarda de juliol. Els pares de la petita Farners, per exemple, apartaven el cotxet per deixar-li pas i ell es parava a saludar-los comentant la coincidència: la seva família procedeix de Santa Coloma de Farners. No hi havia temps per a gaire més, però entre selfies i amb un granissat de llimona a la mà, el president es permetia encara atansar-se fins al Temple Romà. I va tenir recompensa: tot passant per la xarcuteria Solà li van regalar un fuet.

Torra acapara totes les mirades en la seva visita a Vic

Junts per Catalunya s’alia amb Josep Salom a Tona

Torelló fa de pagament l’ús dels carregadors de vehicles elèctrics i en posarà de nous

L’oposició de Vic veu amb bons ulls el manteniment de l’activitat sanitària al CAP dels Caputxins

Junts denuncia contradiccions de la Generalitat sobre el futur del CAP dels Caputxins de Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?