‘Quo vadis’, Bon Preu?

Els germans Font són propietaris a parts iguals de l’empresa Bon Preu i les desavinences entre un i altre han fet que hagin decidit separar-se. No es posen d’acord amb el preu ni en la forma de fer-ho Aquest matí s’ha fet un judici al jutjat mercantil número 8 de Barcelona, situat a la ciutat de la Justícia, per resoldre-ho. Un estudi encarregat per Josep Font, i elaborat per Grant Thornton, valorava l’empresa en 1.100 milions. Per tant volia que el seu germà li comprès el 50% de les seves accions en funció d’aquesta valoració. Però un altre estudi, elaborat per KPMG, i encarregat per Joan font, la valora en 600 milions, gairebé la meitat i aquest és el preu que estari disposat a pagar-li. Com que hi ha més d’un 25% de diferència entre un estudi i l’altre es consideren irregulars. Pels advocats de Josep Font, però, es pot demostrar que un dels informes ha comès errors, segons el criteri del seu expert i un cop arreglats ja no hi hauria el 25% de diferència i es podria “agafar la mitjana dels dos informes. El preu seria entre 497 i 530 milions d’euros” que el demandant, Josep, reclama a Joan Font. En canvi, els advocats de Joan Font creuen que s’ha de passar a l’escissió de l’empresa. Això suposaria dividir els immobles del grup Bon Preu en dues parts i que cadascun se’n quedés una. Durant el judici s’ha recordat que les males relacions entre els dos socis van començar el 2014. De fet, hi havia una junta de l’empresa convocada per dilluns passat que Josep Font va desconvocar a última hora. Ara serà una sentència qui decidirà si els dos socis se separen amb una part dels actius de l’empresa cadascun o si un d’ells li compra a l’altra la seva part pel valor que consideri el jutge. Ha quedat vist per sentència.