Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’últim boter

El ripollès Joan Campà ha rebut el diploma de mestre artesà divulgatiu

L’estiu de 1968, quan ja s’havia acabat el curs escolar, Joan Campà va enllestir la seva primera bota de vi. El seu pare, Eudald Campà, era boter, i des dels 14 anys que en Joan l’ajudava en l’ofici després de sortir de col·legi. Un ofici que va acabar estimant i fent-se seu. El 1965 el seu pare va obrir negoci prop de la Filatèlia, a Ripoll, mantenint-lo actiu durant una dècada i mitja. En nom propi, però també de l’Eudald, i de tants boters que van precedir i transmetre aquesta tradició, la setmana passada va recollir la distinció del diploma de mestre artesà divulgatiu 2018.

Joan Campà porta més de 50 anys enfilant l’agulla per fer botes, i des de fa temps tenia l’esperança de rebre un reconeixement que creu merèixer. De fet, es considera “l’últim boter artesanal de Catalunya i probablement de tot l’Estat” i no pot amagar que la distinció li fa gràcia. Malgrat que l’ofici s’ha anat perdent i actualment es pot considerar més com una feina d’exhibició que cap altra cosa, Campà ha sabut reciclar-se i des de tombant de segle s’ha dedicat a transmetre’l. El negoci familiar va tancar, però ell va continuar practicant-lo a casa, setmana rere setmana. Això li ha permès mantenir-lo viu, tot i que ell s’ha dedicat professionalment al negoci de l’hostaleria, treballant en diversos bars de Ripoll, fins que el 1993 es va fer càrrec del Casal del Poble original i posteriorment del que hi ha a la Sala Eudald Graells.

Quan va deixar el bar el 2011, es va comprometre a fer classes. Té 10 alumnes fidels, i creu que el futur de l’ofici no té res a veure amb el que va ser en el passat, però continua existint. “Ningú et fa la competència”, explica Campà, “i a més els que aconsegueixen el carnet d’artesans poden anar a fires medievals a fer-hi demostracions”. Una feina remunerada que a més és apreciada per aquells que reconeixen que no és el mateix una bota de pell de cabra que una de plàstic. Campà, que actualment viu a Campdevànol, explica que abans es compraven les pells a Vic, quan funcionaven les adoberies, però ara venen de Pamplona o Burgos. El fil el compren a Alacant i la cola, a Osca. Però mentre pugui continuarà treballant amb pell animal, per sobre d’una pell sintètica lògicament més dura. I veurà com s’omplen les botes, mentre ell se sent personalment ple de continuar exercint un ofici, inevitablement en vies d’extinció.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.