L’escultor taradellenc Josep Ricart i Maimir va morir aquest diumenge als 94 anys a Barcelona, on residia des de feia anys, tot i que no va deixar d’estar mai vinculat amb el seu poble natal. De fet, a molts indrets de Taradell s’hi pot veure una empremta de Ricart ja que gran part dels monuments, escultures o monòlits taradellencs són obra seva. En destaca el monument a L’Atlàntida, construït l’any 1978 en homenatge al poema de Jacint Verdaguer i que es pot veure a l’entrada del poble per Sant Miquel de Balenyà. També són obra seva -executats entre finals dels anys 60 i final del segle passat- el monòlit a Francesc Camprodon, el monument Exaltació a la vida i la pau, i els monuments a Pau Casals, a la Pagesia, a les víctimes de la Guerra Civil, a Joan Vilacís , al Metge Rural,a l’expedició a l’Everest, al Gos Caçador, a Antoni Sorts o la T (escultura al·legòrica a Taradell), entre d’altres. De la imatgeria religiosa, en destaquen les diverses imatges de la capella de Santa Llúcia, així com les del Roser i de Santa Maria de la Cabeza, a l’església de Sant Genís, que són de les primeres obres que va fer.
Ricart i Maimir va néixer a la casa de Can Mirambell, a la plaça de Santa Llúcia de Taradell, el 6 de juny de 1925. De ben petit ja va demostrar la seva vocació artística i als 12 anys va entrar a treballar al taller d’escultura del mestre Pere Martí, a Vic. Va estudiar a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on el 1952 va obtenir el títol oficial de professor de dibuix. Va compaginar la docència -va ser durant 20 anys professor de la facultat de Belles Arts- amb el seu taller. Al llarg de tots aquests anys ha realitzat centenars d’obres i escultures que es poden veure en diferents llocs del món.
Entre les seves obres més reconegudes hi ha el monument a l’Home del Mar, a Torrevella (Alacant) que li va valdre el Premio Nacional l’any 1962. També és autor del monument al Doctor Trueta (1978), a la rambla del Poblenou de Barcelona, el monument a l’Estatut de Catalunya que es pot veure a l’entrada del Parador de Sau o el que va fer a Tona quan va ser Ciutat Pubilla de la Sardana. L’artista tenia una especial estimació també pel Sant Crist que va fer per a la catedral de La Seu d’Urgell, primer en terracota i després passat a bronze, arran de la seva amistat amb el llavors bisbe Joan Martí Alanis.
L’obra de Ricart i Maimir es caracteritzava pel simbolisme. Amb unes creacions molt humanes, era un artista compromès amb les reivindicacions socials i de fet, es definia com “un artista social del poble”. En les seves obres s’hi pot trobar un expressionisme inspirat en l’escultura centreeuropea del principis del segle XX i en destaca el tractament que feia de les mans . Entre els temes que va tractar hi havia la injustícia, el dolor, la fam, la pau, el diàleg i la pobresa.
{{ comment.text }}