“La Competència és un lloc ideal per quedar bé, sigui en una reunió d’empresa o en una cita”
No sempre el preu d’un menú de migdia ha d’anar lligat al dia de la setmana. La Competència n’és un bon exemple. Entenc que els 25 euros poden quedar per sobre del que molts estan acostumats a pagar entre setmana. Però, després d’un bon temps sense anar-hi, continuo defensant que la qualitat del que ofereix el restaurant justifica el preu i fa que l’experiència valgui la pena.
De fet, només cal travessar la porta per començar a entendre-ho. El local transmet categoria: és modern i elegant, amb una il·luminació acollidora i una música d’ambient que acompanya sense prendre protagonisme. L’ambient és tranquil, els comensals parlen en un to baix. Mentre espero a la barra perquè m’acabin de preparar la taula, em fixo en els clients del costat: uns estrangers que, sense entendre ben bé el que diuen, sé que estan gaudint de l’àpat.
La Competència va obrir les portes l’any 2022 i, tot i l’aire sofisticat del restaurant, el menú és variat i compensat. “Prioritzem treballar amb un producte de temporada i oferir un menú equilibrat i acord per a tothom”, explica Dani Viver, responsable i xef del restaurant. Amb l’objectiu, a més, de “sorprendre una mica al comensal”.
Llegint el menú, em costa decantar-me. Soc dels que sempre dubten a l’hora de triar. Sé que, triï el que triï, menjaré bé. Al final, però, com ja he comentat alguna altra vegada, el formatge és una de les meves debilitats i em decanto pels nyoquis de patata farcits de gorgonzola, cheddar i parmesà. Només posar-los a taula, l’aroma dels formatges ja deixa clar que el plat promet. I el paladar no fa més que confirmar-ho. Són intensos, cremosos i molt saborosos, amb els formatges com a grans protagonistes.
Tampoc em puc resistir a sucar-hi pa. És cruixent per fora i esponjós per dins i acaba ajudant-me a no deixar ni rastre de la salsa.
Pel segon no m’he d’esperar gaire, per no dir gens. El servei també funciona amb rapidesa i, tan bon punt m’acabo el primer, la llagrimeta de porc ibèric ja és a taula. La carn és sucosa, al punt ideal i amb aquell toc de brasa. El seu propi greix aporta sabor i textura. L’acompanyen unes patates palla i uns pebrots del Padró, que, tot i que no em solen entusiasmar, passats per la brasa aconsegueixen sumar al plat.
Amb les postres arriba l’única observació que em queda després d’un àpat molt satisfactori. El pastís de formatge blau, que ja havia tastat en altres ocasions i del qual en guardava un bon record, torna a estar molt bo i manté el nivell de la resta de l’àpat. Avui, però, la ració em sembla més petita del que recordava i la diferència es nota.
Fa temps que un amic em va descobrir La Competència i recordo que vaig sortir-ne enamorat. És un tipus de restaurant que encaixa especialment amb el meu gust i, després de força temps sense tornar-hi, avui torno a marxar amb la sensació que continua sent aquell lloc on no només hi vas a dinar, sinó també a gaudir. De fet, als meus amics sempre els dic la mateixa frase: “La Competència és un lloc ideal per quedar bé, tant sigui en una cita com en una reunió d’empresa o en qualsevol altra ocasió especial”.
