Quins són els refranys imprescindibles per a qualsevol parlant de català? Quins són els més usats arreu de l’àmbit lingüístic? Aquestes són les preguntes que vol respondre un equip d’estudiosos de la paremiologia –la ciència que s’ocupa de refranys, frases fetes, proverbis o dites populars– entre els quals hi ha la professora Txus Ugarte, de la UVic.
L’estudi “Els refranys més usuals de la llengua catalana” compta amb un aliat que no tenien abans els lingüistes: internet. En lloc de recórrer el territori, llibreta en mà, per anotar refranys s’ha posat en marxa una enquesta a través del web www.refranysmesusuals.cat, en la qual pot participar tothom qui ho vulgui. “És l’estudi més extens que s’ha fet amb aquests mitjans”, diu Ugarte. La recollida de dades es farà fins al mes de juny, després es processaran i s’arribarà a conèixer allò que els impulsors de l’estudi anomenen mínim paremiològic. És a dir, “el que hauria de saber un parlant del català per tenir competència refranyera”, explica la professora de la UVic. L’equip d’investigació el completen José Enrique Gargallo, Joan Fontana i Víctor Pàmies, que fa tres anys ja va fer una enquesta semblant, a través de les xarxes socials, per conèixer el top ten dels refranys més usats en català.
L’enquesta divideix els refranys en 15 temes que van del temps als oficis, la llar, les creences, les festes, la salut o el menjar. Sobre cada un d’ells es proposa una bateria de refranys. L’enquesta té tres respostes possibles: “el conec”, “no el conec” i “el conec i l’uso”. També hi ha l’opció d’afegir-hi refranys que no són a la llista. “L’enquesta no diferencia per territoris”, precisa Ugarte. Sí que és important, i així es demana, conèixer l’edat dels parlants, la seva procedència geogràfica o la llengua materna. Quan es disposi de les dades (s’espera reunir almenys un miler d’enquestes) i s’estableixi el mínim paremiològic, aquest pot tenir una aplicació, per exemple, en l’ensenyament del català a nous parlants.
Ugarte reconeix que els refranys estan perdent vigència, sobretot entre els parlants més joves. “Els coneixen perquè els estudien, però no els utilitzen”. Potser perquè la parla esquitxada de refranys ha quedat marcada com una forma d’expressió pròpia de gent gran. “S’han de recuperar a través d’algunes accions modernes, com les samarretes que s’han fet amb dites catalanes”.
En l’estudi que va dur a terme Víctor Pàmies l’any 2010 sobre els 10 refranys més usats, també a través d’enquestes per internet i a les xarxes socials, va quedar en primer lloc Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, seguit d’altres com Al maig, cada dia un raig, No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat o Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot. Pàmies va obtenir unes 1.200 respostes a la seva crida.
{{ comment.text }}