Els fundadors de Càrniques Ausa, que van vendre l’empresa l’any 2018, estan veient atònits com en aquests darrers mesos està quedant en no-res tot el que van construir durant gairebé tres dècades. Ho viuen amb neguit per la banda sentimental i emocional, perquè quan alguns d’ells arribaven a l’edat de jubilació van decidir vendre una empresa a ple rendiment, solvent, que funcionava i amb crèdit dins el sector. Però també amb certa incredulitat. Perquè aquella venda que van fer, ara creuen que segurament un excés de bona fe, se’ls està girant en contra com un boomerang. “Nosaltres vam deixar una autopista de quatre carrils. Només s’havia de pagar el peatge i l’han ensorrat.” És la metàfora que fa Rafel Cobo, que el 1995 es va posar a remar al costat d’Antoni Auqué, Joan Compte i Joan Figueras per fer negoci a partir del que per a molts escorxadors era un problema. Desossar i extreure subproductes del porc de poc valor, congelar-los i comercialitzar-los.
Auqué, Cobo, Compte i Figueras van vendre l’empresa l’any 2018 a una nova societat, Five Meaters, formada per cinc socis, amb dos dels quals confiaven plenament també per la seva solvència: l’escorxador Mafrica, de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i Càrniques Reixach, de Breda (Selva). Els altres tres socis eren José Florencio Chicharro, també de confiança perquè en la darrera dècada havia facilitat l’entrada d’Ausa als mercats asiàtics, Santiago Codinach i David Visanzay (l’únic que ha continuat a l’empresa com a director de producció), dues persones amb experiència al sector i de confiança de Mafrica i Reixach. “Vam acordar que la venda s’aniria pagant a terminis durant set anys, per donar-los marge perquè pogués funcionar”, explica Cobo. No haver cobrat al comptat ha suposat a la llarga una càrrega per als quatre fundadors, que, a dia d’avui, han percebut el 50% dels diners.
Five Meaters va vendre de nou l’empresa quatre anys més tard, el desembre de 2021, al Grupo Petroarza de l’aragonès José Ángel Arceiz Sánchez, tal com explicava EL 9 NOU divendres passat. I amb la venda també traspassava el deute als primers socis a la nova propietat. D’acords entre els fundadors i Five Meaters n’hi havia dos. Es traspassaven el negoci de Càrniques Ausa, d’una banda, i de l’altra, a través d’Immobles Bisaura (societat també dels quatre fundadors), signaven un lloguer amb opció de compra d’una de les naus de l’empresa, de 2.300 metres quadrats, i que representa dues terceres parts de la superfície total.
En aquest segon acord, hi havia una clàusula que especificava que si s’acumulaven més de dos mesos d’impagament, aquest espai llogat amb opció de compra tornava als propietaris originals. I això és el que ha passat de l’estiu cap aquí. El mes de maig de 2022 van cobrar la darrera mensualitat que ha fet efectiva Petroarza i a finals d’agost van presentar la demanda al jutjat reclamant la nau. El jutge ja ha resolt que la podran recuperar el 9 de febrer, quan s’ha programat el desnonament.
Una altra clàusula especificava que fins que no s’hagués pagat el 80% de la venda, la nova propietat no podia utilitzar Càrniques Ausa com a aval o valor hipotecari. Just el que ha fet l’actual propietat, a través d’una de les seves societats. Sobre l’empresa hi ha ara una hipoteca d’1,6 milions. “Es resoldrà als jutjats, però mentrestant el maldecap ja el tenim”, diuen Rafel Cobo i Antoni Auqué.
Per facilitar que el relleu fos el més ràpid i còmode possible, recorden Cobo i Auqué, “nosaltres vam deixar el congelador ple”. I ara, si han de recuperar la propietat també trobarien just, tenint en compte que hi ha impagaments, que hi hagués producte al congelador. Per això, quan dijous de la setmana passada van veure un camió al moll de càrrega de Càrniques Ausa van anar a demanar explicacions a l’actual direcció. Feia mesos que no ho feien. De fet, des que al mes de juliol va canviar el gerent. L’anterior, José Manuel Roade, va dimitir el 7 de juliol. Va ser el primer que va haver de respondre pels impagaments i els donava allargues. Fins i tot el dia abans de deixar l’empresa els va assegurar que el problema estava resolt, recorden ara Cobo i Auqué. El seu substitut, Miguel Sevil, va ser expeditiu en la benvinguda. Els va dir que amb ell no havien de reclamar, que tot plegat es resoldria entre advocats.
Però dijous de la setmana passada, veient l’amenaça que buidessin les naus de producte i de maquinària, van plantar-se a les portes de l’empresa i s’hi van trobar David Visanzay, amb qui va haver-hi un intercanvi de paraules fins al punt que el director de producció ha presentat una denúncia per amenaces als quatre fundadors. Estan citats el proper dimarts al jutjat número 5 de Vic per fer un judici ràpid per delicte lleu.
Els fundadors de Càrniques Ausa mai haurien imaginat un final així i tampoc tenen explicacions de com s’hi ha arribat, ni de com José Ángel Arceiz s’ha creuat en les seves vides. Treballadors que han estat a l’empresa al llarg d’aquests anys els recorden arromangant-se per al que fes falta. “Vam ser sempre els primers d’obrir i els últims a tancar, durant 28 anys.” Tenien experiència al sector de la carn i van veure un nínxol de negoci en una activitat amb producte de poc valor. Per això, recorden, “fèiem escandalls setmanals. Així veus de seguida si guanyes o perds diners”. Mai van cobrar dividends. El benefici que, per exemple en el seu últim exercici sencer, el 2017, es va situar per sobre del mig milió d’euros, el revertien sempre en l’empresa. Aquell any es van facturar 12,6 milions, una dada que incrementava en un 7,2% la de 2016.
Five Meaters, la societat que els va prendre el relleu, de seguida va fer disparar la facturació fins als 21,4 milions de 2020, l’últim exercici consultable al registre mercantil. El resultat se situava en els 468.000 euros. Tant a l’informe de gestió de 2017 com al de 2020 es feia constar que es tractava de dades de benefici extraordinàriament altes en l’històric de la companyia. El creixement amb Five Meaters s’explica en el replantejament del negoci ampliant volums i productes. Una producció que la primavera passada es va tallar en sec en el moment que els proveïdors començaven a reclamar impagaments.
Els set camions fantasma
Durant el 2022 es van fer inversions a la planta de Montesquiu, com per exemple un sistema de rails per moure el producte. Una altra de les operacions que va sorprendre més d’un va ser l’acord amb un concessionari per disposar d’una flota de set camions de gran tonatge serigrafiats amb la imatge Càrniques Ausa. Va sobtar perquè sempre s’havia treballat amb transportistes externs. Dels set camions, però, a Montesquiu durant aquest temps només se n’hi han vist dos. Un d’ells és el que dijous passat era al moll de l’empresa. A la foto en què s’escenificava el lliurament dels vehicles en un concessionari de Madrid hi apareixen José Ángel Arceiz (dreta) i l’aleshores gerent José Manuel Roade (esquerra).
{{ comment.text }}