Cinc minuts més tard, escolto un missatge pels altaveus de la botiga: “Si algú ha perdut un nen que porta texans, jersei verd i jaqueta blava, que s’acosti al personal de seguretat de l’entrada!”

Necessito sentir-me productiva i útil amb alguna cosa que no siguin bolquers i ‘apiretals’, però alhora separar-me de la meva filla fa que la trobi a faltar més que mai