Els rols associats al gènere fan dones i nenes més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic

La divisió del treball, l’educació o costums ancestrals fan que les dones siguin més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Les diferències de vulnerabilitat a les alteracions del clima estan relacionades amb la desigualtat i aquí es posa de manifest un important biaix de gènere. Però els rols assignats al gènere també afecten els homes en determinats contextos, tot i que en molta menor mesura. Per exemple, en alguns territoris de Llatinoamèrica el rol de posar-se en perill per salvar és un estereotip molt masculí. Per això a Nicaragua hi ha hagut una mortalitat d’homes més elevada quan s’ha produït algun fenomen extrem. En canvi, a l’Índia, Bangladesh o el Pakistan, on les dones no aprenen a nedar, en casos d’inundacions s’ha produït una major mortalitat de dones. Aquesta major vulnerabilitat no es produeix només a països del Sud global. A Àustria, per exemple, després d’un fenomen extrem s’havia de traslladar les persones a refugis temporals a l’espera que l’àrea afectada es pogués restaurar o reconstruir. Els refugis no es van dissenyar amb perspectiva de gènere (evitar zones fosques i espais no segurs) i es va observar un increment en les agressions sexuals. Als països del Nord també existeix aquesta vulnerabilitat “el que passa és que no en som tan conscients, d’aquests biaixos, i pensem que aquí tot està bé. En realitat, tampoc està tot bé” i si es grata una mica, també es troben casos. Qui exposa aquests exemples és Marta Guadalupe Rivera-Ferre, doctora en Veterinària i Sociologia, vinculada a la UVic-UCC a través de la Unitat Associada CSIC-UVic Innovaciones transformativas y comunidades inclusivas i professora d’investigació a Ingenio (CSIC-UPV). Rivera ha participat també en els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). L’impacte de les cures no remunerades, una càrrega que pot augmentar durant desastres naturals o fenòmens climàtics extrems; la diferència en l’accés als recursos en comunitats vulnerables o immigrades, o l’impacte en la salut reproductiva són exemples de vulnerabilitat de gènere als països del Nord global. Els exposa Mireia Bartrons, investigadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica (GEA) de la UVic-UCC.L’agricultura és un dels sectors on el biaix de gènere es posa més de manifest independentment de les latituds. I quan parlem d’agricultura ens referim, no només però sobretot, a la propietat de la terra. A Europa, “un dels elements per incrementar o reduir la teva vulnerabilitat, perquè tens una major capacitat d’adaptació, és tenir accés a la terra”, diu Rivera. Doncs “la major part de la terra de producció agrària a Europa no està ens mans de les dones, sinó dels homes”, subratlla, la qual cosa fa que hi hagi “moltíssimes més agricultores que depenen de terra llogada que homes”. Això “incrementa la vulnerabilitat de les dones que es dediquen a la producció d’aliments respecte als homes”. Les dones, assegura Rivera, no tenen accés a la terra ni a Europa, ni al Sud global, “ni a cap altre lloc; llavors això limita molt la capacitat de prendre decisions sobre segons quines coses, que és on hi ha el poder”. D’altra banda, Bartrons ha estudiat a fons l’alta vulnerabilitat de les dones i les nenes en els ecosistemes d’aigua dolça. Segons ella, aquesta vulnerabilitat climàtica és “especialment notable” en les dones i les nenes que pertanyen a comunitats indígenes, afrodescendents, migrants, dones grans o amb discapacitat, les persones del col·lectiu LGBTIQ+ i també les dones i nenes que viuen en àrees rurals remotes propenses a conflictes i desastres. Aquesta desigualtat “limita la capacitat d’adaptació de les comunitats”, assegura. I aquí entraria el concepte de justícia climàtica, que integra la dona en les accions d’adaptació al canvi climàtic “abordant problemes globals i estructurals i desafiant l’ús inacceptable i poc ètic dels recursos en benefici dels poderosos i de les elits”, diu Bartrons. Enfocament feminista o de gènere: qüestionar el model o no Les polítiques i accions d’adaptació a emprendre per mitigar el biaix de gènere en els impactes del canvi climàtic es poden abordar des de dues perspectives aparentment semblants però en essència molt diferents: l’enfocament de gènere, que no qüestiona el model econòmic actual, i l’enfocament feminista, que qüestiona el model i proposa una transformació social. El pacte verd adoptat per la Comissió Europea i derivat del Green New Deal dels Estats Units defineix el conjunt de polítiques actuals per fer front al canvi climàtic. Són accions que marquen el creixement verd com a camí: reduir emissions i l’ús de combustibles fòssils. Des d’una perspectiva de gènere, políticament s’aposta perquè les dones entrin a formar part del nou mercat laboral que es genera en els àmbits de les energies renovables o la mobilitat sostenible. Aquest pla verd també té un vessant geopolític que no es pot obviar, recorda Rivera, perquè “redueix la vulnerabilitat energètica en no dependre de potències com Rússia o l’Orient Mitjà, entorns on els conflictes bèl·lics són importants”. Però des d’una perspectiva feminista, el problema és el model econòmic en si mateix “en un context limitat de recursos biofísics”. Per tant, posa al centre les persones i la vida enfocant-se més en les cures i “en aspectes de la vida que no han de ser necessàriament materials i que també són importants per al desenvolupament de les persones”. Es qüestiona l’element colonial de l’economia “que es basa en l’explotació d’altres països, d’altres societats”. L’abordatge feminista llavors mira cap als drets humans i cap al decreixement. I cap al decreixement és cap on comença a mirar el prestigiós IPCC. Els primers informes de l’ens, dedicats a un àmbit biofísic, intentaven mostrar l’evidència científica que el canvi climàtic té una base antropogènica. “Llavors, a mesura que han anat avançant en l’evidència científica s’hi ha anat incorporant l’àmbit de les ciències socials.” Des dels moviments socials el problema del canvi climàtic és la punta de l’iceberg generat per un sistema d’organització social i econòmica, “no és la malaltia, és el símptoma”, diu Rivera. D’altra banda, les assemblees ciutadanes climàtiques que s’han promogut a l’Estat espanyol, a Catalunya mateix i també a Escòcia, França o Suïssa recullen les propostes de la ciutadania, unes propostes que són més properes al decreixement i a la transformació del model que no pas a les dels plans nacionals d’energia i de mitigació del canvi climàtic dels governs. Rivera assegura que “la sobrietat no és un tema que faci por a una ciutadania informada”. L’IPCC no és prescriptiu sinó que mostra una diversitat d’opcions perquè els polítics decideixin. Però els darrers treballs d’aquest organisme diuen que hi ha cada vegada més dades “que mostren que el decreixement és una via” que representa una adaptació transformacional, a diferència del Green New Deal, que no transforma el model. El decreixement planteja qüestions com la reducció de les jornades laborals per poder disposar de més temps per fer activitats relacionades amb la cultura, la relocalització en la fabricació de productes, o l’agroecologia, que suposa dependre dels nostres recursos per produir aliments per a la població local. L’aliment: un dret o una mercaderia? La sobirania alimentària és una proposta política que té “diverses dimensions” i que enllaça directament amb l’agroecologia. Algunes de les dimensions tenen a veure amb la participació i democratització en les polítiques agràries. I en el vessant productiu, l’eina és l’agroecologia. Rivera apunta que és una transformació de model basada en una major democràcia i repartiment del poder del sistema alimentari: “És una eina per garantir el dret humà a l’alimentació en l’àmbit de la producció d’aliments” i, per tant, on tant les persones consumidores com les productores tinguin una major capacitat de decisió; una capacitat que ara està en mans de les grans distribuïdores i de les grans empreses de proveïdors. Coneixements sobre els ecosistemes locals Poder recuperar el coneixement local i tradicional de les petites comunitats rurals és un altre aspecte que cal tenir en compte en la producció d’aliments. Des d’una perspectiva feminista, Rivera diu que cal entendre que “no només el coneixement científic és vàlid” sinó també el local, en l’àmbit rural. Per exemple, el coneixement tradicional del funcionament dels ecosistemes que tenen els pastors. I és contundent: “El coneixement científic té un valor molt important, però no és l’únic coneixement que necessitem per poder fer front al repte del canvi climàtic”. Així, creu en la necessitat d’una cooperació sud-nord en la qual “puguem aprendre dels manejos i coneixements que s’estan implementant en altres territoris i en contextos molt més difícils”. Sobretot tenint en compte que la península Ibèrica i el Mediterrani seran contextos de producció molt complicats a causa de les sequeres i la pèrdua de sòl fèrtil. Quan les polítiques d’adaptació no funcionen El desconeixement fa que algunes vegades implementar estratègies d’adaptació al canvi climàtic produeixi efectes no desitjats “i generes un problema que abans no tenies”. Rivera posa un exemple del que va passar a Navarra amb el procés de modernització dels regadius. No es va reduir el consum d’aigua perquè els agricultors, en tenir més accés al recurs, van passar del secà al regadiu i van plantar varietats més productives, la qual cosa els va permetre col·locar més producte al mercat i generar més ingressos. Això no va tenir l’impacte ambiental que es buscava. Va incrementar les diferències entre agricultors petits i grans. Els petits no podien permetre’s accedir a la modernització i molts van acabar abandonant i cedint les seves terres perquè les utilitzessin els grans. En una zona de Llatinoamèrica, la reducció dels rendiments agrícoles a causa dels efectes del canvi climàtic va portar el govern a repartir llavors millorades de monocultiu. El sistema tradicional era de policultiu, on les dones tenien unes tasques i els homes unes altres. Era un sistema de producció d’aliments per a consum domèstic i els excedents es venien als mercats locals. El nou sistema requeria l’ús de fertilitzants de síntesi i pesticides, i com que les dones no treballaven amb aquest model perquè ho feien els homes, aquestes van quedar desplaçades i fora de la presa de decisions en la família en relació amb el calendari agrícola. Dependre d’un únic cultiu i de l’exportació, és a dir, d’un mercat que no és el local, “incrementa la vulnerabilitat de la família d’una forma brutal”, assegura. En aquest sentit, la intensificació de l’agricultura ha generat moltes mal adaptacions que han suposat prendre moltes de les feines i coneixements “que estaven en mans de les dones i que ara estan en mans de quatre empreses”. I cal tenir en compte que, en funció del lloc del planeta, “les dones juguen un paper fonamental en la producció d’aliments”. La capacitat per transformar les pròpies condicions de vida Davant la vulnerabilitat, cal tenir en compte també la capacitat per transformar les pròpies condicions de vida, l’habilitat de proposar i de fer coses; és el que en sociologia es coneix com a capacitat d’agència. “Facilitar la nostra capacitat d’agència, la nostra capacitat d’acció seria un rol que podria facilitar l’administració pública”, diu Rivera. I un aspecte que cal destacar és que quan les dones fan xarxa, s’uneixen i cooperen entre elles es converteixen en importants agents de canvi. Com ho il·lustra Bartrons: “Les dones conformen una potent xarxa capaç de protegir i reivindicar els seus drets i els de la natura. La força i el coneixement femení dona fruits que difonen idees i accions arreu del món fent justícia pel clima, pels éssers humans i no humans”. Dones i ecosistemes d'aigua dolça Una exposició que combina art i ciència constata la vulnerabilitat de gènere als impactes del canvi climàtic a través d’un viatge a diferents indrets del món i posa de manifest com la tasca de les cures, la consecució de llenya i aigua o l’agricultura de subsistència recau en les espatlles de les dones. També com la manca de recursos bàsics, a més d’una combinació de factors, poden fer que algunes famílies, per garantir la supervivència de les seves filles, recorrin a la mutilació genital per preparar-les per al matrimoni i la vida adulta. Imatge de l'exposició La Comissió de Gènere i Ciència de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL) ha fet un treball de recerca que ha desembocat en l’exposició “Ecofeminismes augmentats: clima, aigua, dones”. El treball convida a reflexionar sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes d’aigua dolça i la seva interacció amb les dones. La limnologia és la branca de l’ecologia que es dedica a l’estudi dels ambients aquàtics continentals; és a dir llacs, llacunes, rius, basses, maresmes i estuaris. Una de les persones que ha participat en l’elaboració de l’exposició és Mireia Bartrons, investigadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC. Explica que l’objectiu de la mostra és “qüestionar” la gestió actual dels problemes ambientals relacionats amb l’aigua i “explorar futurs potencials” basats en perspectives alternatives a la política contemporània. L’equip científic de la mostra està format per investigadores especialitzades en la limnologia i l’ecologia aquàtica provinents majoritàriament de la península Ibèrica, però també d’altres universitats i centres de recerca internacionals. La part artística l’han desenvolupada la il·lustradora Roser Cusó i la realitzadora audiovisual Laura Carrau. L’exposició combina realitat augmentada amb material científic, plàstic i audiovisual a través de vuit eixos temàtics: Vulnerabilitat climàtica, Ecofeminisme, Sequera i inundacions, Salinització, Eutrofització, Contaminació, Pèrdua de biodiversitat i Preses i centrals hidroelèctriques. L’exposició es va poder veure a la UVic-UCC i ara es pot visitar en diverses universitats i centres de recerca: del 2 al 16 de maig serà a l’Escola de Lletres de la Universitat de Girona; del 6 al 20 de juny, a Alemanya; del 23 al 28 de juny, a Vigo, i del 17 al 20 de setembre, al CosmoCaixa de Barcelona. A més, ara s’està adaptant el contingut de l’exposició per explicar-lo a públic infantil. Serà a través de vuit contes que està elaborant Roser Cussó a partir del contingut de cada plafó de la mostra. Els contes es treballaran simultàniament en trenta escoles de la península Ibèrica.

Els rols associats al gènere fan dones i nenes més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic

La IA accelera i la demanda elèctrica corre al darrere

Quan el clima colla, la cistella tremola

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter