Miquel Ylla

Vivia dels aires del cel, dels porros, de la llet que li donava una cabra, de dues gallines ponedores, de les quatre ovelles que pasturaven al quintà de la casa i dels senglars que li regalaven els caçadors

Ningú no s’hauria atrevit a predir que l’hivern del 1930 s’anés a fer memorable. Va començar a caure neu i més neu d’un manera tan contínua, tan portentosa, tan exagerada…