Miquel Ylla

Un diumenge em vares seguir quan vaig aixecar-me a pagar. Se’m vares acostar i en veu baixa, a cau d’orella, em revelares el secret, el remei gràcies al qual estaves tan eixerit als 95 anys

Vivia dels aires del cel, dels porros, de la llet que li donava una cabra, de dues gallines ponedores, de les quatre ovelles que pasturaven al quintà de la casa i dels senglars que li regalaven els caçadors