Miquel Ylla

Mossèn Macaya –a tots els professors, fossin o no capellans, els dèiem mossèn– arribava puntual, sempre amb un llibre sota el braç. “Bona tarda, cinc minuts i pregunto”, anunciava. S’asseia i es posava a llegir. Passaven els minuts: deu, quinze, vint, vint-i-cinc… No recordo que hagués preguntat mai res

Del collet estant en cap moment no he sabut si el que tenia al davant era una mola de pedra o un sentiment