Impossible entrar a L’Orfeó de Vic, dissabte a la nit, i no deixar-se endur per la música swing. Impossible evitar que peus i malucs s’encomanessin, ni que fos tímidament, del ritme que des de dalt l’escenari imposaven els Octavi Coronado Swintet. Al mig de la pista, la majoria de parelles l’havien deixat fora la porta, la timidesa, i demostraven, amb destresa, la plasticitat dels passos del lindy hop, un dels balls de moda.
De fet, la moda ja fa temps que dura i, en contra dels que pronosticaven un bluf de quatre dies, aquesta modalitat continua captivant parelles d’arreu. I si no que els ho demanin als de Vic Kick, l’associació que en promou ballades estables, i que precisament dissabte celebrava el cinquè aniversari. La millor credencial, veure la sala plena, amb més d’un centenar de parelles, algunes arribades d’arreu de Catalunya.
“El secret? No sabria què dir-te. Els que hi entenen diuen que, en èpoques difícils, de crisi, la gent busca maneres de distreure’s econòmiques i que generin satisfacció immediata; i ballar swing ho té, tot això”, reflexionava des del mig de la pista Pep Guillamet, president de l’associació, poc després que els membres de les diferents juntes que l’han acompanyat li dediquessin un petit homenatge per aquests cinc anys liderant el projecte.
En aquest lustre, Vic Kick ha pogut consolidar tres ballades fixes mensuals: el primer i tercer divendres de mes ho fan a la sala de ball VicDance (inicialment era al Casino); i el segon diumenge de cada mes ballen a l’aire lliure, en concret a la plaça de la Catedral. L’entitat ha mantingut a l’alça un gruix “fidel” de balladors, malgrat competir amb altres iniciatives potents com les de la Garriga, Granollers, Mataró o Girona. “Va venint gent nova, de Vic mateix, que no havíem vist mai i que s’animen a provar-ho”, remarca Guillamet.
Genolls una mica doblegats, el tronc inclinat endavant i la parella girant sobre una mena d’eix imaginari, a partir d’un pas bàsic de vuit temps. Més enllà del que marca la teoria –d’un ball nascut als anys 30 als EUA com una derivació del xarleston– hi ha un tret que distingeix el lindy hop d’altres especialitats de ball de saló: “Mira’t la gent. No ballen amb la cara estirada, aquí tothom somriu”, il·lustrava Guillamet. El fet que sigui habitual el canvi de parelles, a més, “fomenta aquest caràcter social del ball i un ambient molt sa”. La celebració havia començat a la tarda, amb un taller de rock & roll, amb 35 parelles inscrites. Sense perdre el ritme.
{{ comment.text }}