La declaració de l’estat d’alarma per part del govern de l’Estat el passat 14 de març per la pandèmia del coronavirus va comportar el tancament de totes les instal·lacions esportives públiques i privades, tot i que moltes ja ho havien fet els dies previs quan les federacions van suspendre l’activitat. Això va obligar els clubs a prendre mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques de no tenir esportistes fent ús de les instal·lacions. Alguns han hagut d’aplicar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i d’altres deixar de pagar el voluntariat de desenes d’entrenadors perquè no ingressen les quotes dels equips base. Independentment del tipus de club, totes les juntes han procurat deixar en somort les entitats a l’espera de saber quan podran tornar a posar-se en marxa, però moltes factures continuen arribant i la preocupació i la incertesa són sensacions inevitables.
El principal club esportiu d’Osona, el Club Tennis Vic, amb instal·lacions pròpies i 1.900 socis titulars, el seu màxim, i un total de 4.600 socis comptant-hi els beneficiaris, és un dels que ha hagut de presentar un ERTO per a la totalitat dels seus empleats, 28 persones, i la junta va prendre la decisió de complementar el sou dels treballadors amb el 30% que no cobreix la prestació d’atur. També s’ha hagut de donar de baixa una vintena d’entrenadors que tenien contracte per obra o servei determinat. “És una situació mai viscuda en els nostres 71 anys d’història. Aquests dies continuem realitzant tasques per al correcte funcionament del club i treballant telemàticament mentre el nostre equip tècnic facilita propostes d’entrenament físic i jocs lúdics als alumnes”, detalla la gerent del club, Cristina Vilalta. El del Tennis Vic és un dels casos en què la normativa general de consum estableix que l’entitat no haurà de retornar la quota social ja que és una aportació a fons perdut per contribuir al seu manteniment. Les quotes esportives de l’escola o sessions de piscina, en canvi, no es cobraran mentre duri el confinament i les ja abonades es recuperaran després. “Nosaltres tenim una mica de múscul econòmic per suportar-ho”, afegeixen des de la gerència.
Una altra de les entitats amb més socis d’Osona i el Ripollès, la major part usuaris, és el CN Vic-ETB, que en té 3.000. “En el nostre cas, com que som una empresa de serveis si no els prestem no els podem cobrar”, explica el gerent, Joan Casas. La solució per fer front al tancament de la instal·lació, que és municipal i gestionada pel club, ha estat també fer un ERTO. Dels 38 treballadors del club del barri de l’Estadi, 34 tenen un expedient de suspensió total i 1 és parcial. La resta fan serveis mínims de manteniment, comunicació i gerència. “Hem intentat minimitzar les despeses perquè no hi ha ingressos, tot i que hem de fer un manteniment mínim”, destaca. Les quotes en el cas de l’ETB són mensuals i es van deixar de cobrar al març. “Quan es vegi la sortida veurem com es compensen els dies i activitats que no es van poder gaudir. Nosaltres ja vam tancar el dijous 12 de març i com que vam ser dels primers de fer-ho, fins i tot abans que les escoles, també serem dels últims a obrir”, lamenta.
Qui també ha hagut de fer un ERTO és el Club Patí Vic, on l’administradora concursal que se n’ha fet càrrec va demanar aquest dimecres als socis per correu electrònic que facin el pagament de la quota social del segon trimestre en un compte bancari, ja que per manca de solvència no s’han pogut emetre els rebuts. En el text destaca la importància del suport moral i econòmic dels socis per fer front a les despeses fixes i adverteix que sense la tresoreria necessària caldrà valorar el tancament definitiu.
En el cas del Club Bàsquet Vic, afectat també per un ERTO, el seu president, Ramon Luna, diu que “s’ha posat el club en un congelador perquè generi el mínim de despeses possibles mentre esperem que es mantinguin els patrocinis. Nosaltres tenim una quota anual ja cobrada del centenar de socis que som i les quotes esportives de la base es van cobrar fins al 15 de març”. Aquell dia també van deixar de pagar les dietes i quilometratges als entrenadors de la base i jugadors del primer equip. Una situació semblant és la que viu el Club Patí Manlleu, amb 200 socis i 300 jugadors, que està a l’espera que li acceptin l’ERTO que ha presentat per l’únic treballador que té. “Els ingressos ens han quedat pràcticament a zero, però tenim despeses de material i federació que anem pagant cada mes. Els nostres són patrocinadors petits i alguns ja ens han dit que no ens podran ajudar perquè ells també tenen problemes. Estem negociant un ajornament dels pagaments però si s’allarga serà complicat”, confessa el secretari del club, Albert Costa. Al Tennis Manlleu, per la seva banda, ja els han acceptat l’ERTO per als cinc treballadors que tenen, però la situació no és fàcil “perquè ja arrosseguem crèdits i tenim despeses fixes cada mes”, segons la vicepresidenta, Elisenda Cots. Aquí preocupa “no saber si es podrà fer el casal d’estiu perquè això permet posar en marxa la piscina i també el fet de tenir tancat el restaurant que ens ajuda a tirar endavant més enllà de la quota social”.
El neguit és compartit al Ripollès per la UE Camprodon i la FEC Vall del Ter, que a banda dels equips base de futbol en té també de bàsquet i patinatge i arriba als 300 esportistes. El president, Joan Busquets, es queixa que no podran fer el Torneig Germans Vila Riera, “que és una font d’ingressos”, i també que sense poder cobrar les quotes “tindrem problemes per tancar el pressupost, perquè nosaltres desplacem els jugadors en autocar entre municipis i ens queden factures per pagar. Tampoc ens atrevim a anar a veure els bars o industrials que ens esponsoritzen perquè prou feina tenen ells”. L’altra entitat de formació de la comarca, l’Escola de Futbol del Ripollès, ha deixat el club “en stand by i no prendrem cap mesura econòmica fins que la federació o les autoritats es pronunciïn sobre quan tornarem a entrenar o competir”, explica un dels coordinadors, Arnau Montón. En altres clubs com el CF Torelló o el CP Voltregà, que utilitzen instal·lacions municipals i funcionen amb voluntariat, la principal conseqüència de no cobrar les quotes ha estat per als tècnics, que han deixat de percebre dietes “però de moment l’afectació és poca”, segons Josep Solà, president del club torellonenc, mentre que el del CP Voltregà, Ramon Sitjà, diu que “anirem subsistint com puguem amb petits patrocinadors”.
Tots coincideixen que la tornada serà llarga i complicada, i en un món, l’esportiu, on l’esforç físic i l’afany de superació són la regla bàsica de funcionament sembla clar que més que mai caldrà “suar la samarreta i sentir els colors” per tirar endavant.
{{ comment.text }}