Com si volgués fer temps perquè algú més se sumés a la celebració després de la rua pel títol de lliga de futbol, el Barça va donar un punt d’emoció afegit a l’acte d’homenatge de Sergi Panadero d’aquest divendres al vespre.
Va haver de resoldre prèviament el primer partit de ‘play-off’ pel títol davant del PAS Alcoi a la tanda de penals, després que els alacantins aconseguissin l’empat a 3 literalment a l’última dècima de partit, i la pròrroga acabés sense gols.
Superat el tràngol, però, el Palau Blaugrana es va transformar en pocs minuts i els nervis del partit es van convertir en l’emoció per retre homenatge a un dels jugadors més emblemàtics que han passat per la secció d’hoquei.
L’osonenc Sergi Panadero, envoltat de la seva família i amb el president Joan Laporta a la llotja, va viure des de la pista la retirada de la samarreta amb el seu número 9 en reconeixement a una trajectòria de 21 temporades com a jugador del club, amb el que ha aconseguit 68 títols i se n’ha acabat convertint en un referent dins i fora de les pistes. Així ho van fer constar en diferents missatges amics, excompays de vestidor i treballadors del club.
I va ser amb el numero 9 que va començar el compte enrere abans no es descobrís la samarreta ja penjada a la galeria. Com 9 segons van ser els que faltaven pel final del partit en el que va ser el seu últim gol amb la samarreta del Barça.
Amb 21 temporades, Panadero és el cinquè jugador més llorejat de la història del Barça i el segon de la secció d’hoquei. Ha disputat 933 partits, ha marcat 446 gols i ha aixecat 68 títols, entre ells 8 Champions, 18 lligues i 11 Copes del Rei. És el tercer jugador d’hoquei del Barça a qui se li retira la samarreta.
Dimensió esportiva i personal
El periodista Eloi Vila va fer de mestre de cerimòmies i va posar paraules al sentiment general: “Ha estat un jugador extraordinari, però el seu llegat també és personal. Un company fantàstic”.
Va ser la introducció al passadís d’honor que van formar jugadors actuals i antics del Barça i al que també es van sumar els del PAS Alcoi que acabaven de disputar el partit. Panadero va agrair l’empatia i escalf de l’afició: “El Palau és casa meva”.
Vila, recreant el programa ‘El cotxe’ que presenta a TV3, va portar fins a l’homenatge la família de Panadero -en dos viatges-: Els seus pares i la seva dona amb els seus tres fills. Un trajecte des d’Osona que l’homenatjat va recordar que durant els 21 com a jugador, i també ara com a treballador del club, no ha deixat de fer cap dia, perquè mai no ha viscut a Barcelona.
Tant els pares com la dona de Panadero van tenir paraules d’elogi cap a ell, com a esportista i com a persona. “Després de tots aquests anys i amb tot el que ha aconseguit, no ha deixat de ser mai la persona senzilla i atenta de sempre”, deia en Toni, el seu pare.
I la mare, la Maria, recordava que la primera vegada que es va posar uns patins, amb tres anys, “plorava perquè no li agradava i li feia vergonya sortir a la pista”. Els dubtes i resistències d’aquell moment no feien intuir, precisament, el jugador que acabaria essent anys després.
I la Laura, la seva dona, va explicar el “mal moment” que van viure l’any passat quan s’acostava el moment de la retirada com a jugador. “Durat dos mesos va estar trist, però sabia que era el que tocava”. Ell mateix ho recordava a l’homenatge, des de la pista: “Tornar a trepitjar aquest parquet em retorna a moments molt importants i ara mateix em tornaria a posar els patins, però sé que és una etapa tancada”.
Panadero va retornar els elogis a la família pel suport i comprensió de tots aquest anys i va adreçar-se també als seus tres fills, nascuts essent jugador del Barça: “Sense voler-ho fer, m’heu ensenyat moltes coses”.
També es va adreçar directament al president Laporta i a la junta directiva, per agrair-los que l’hagin considerat mereixedor del reconeixement. Al president li va recordar que la seva “va ser una de les primeres presentacions de jugador que vas fer“, el 2003. “Era només un nen. I han passat 21 anys”, i ara amb Laporta novament president.
Un emotiu record per al Voltregà
L’homenatjat, fill de Vic, també va tenir paraules de record i afecte pel Voltregà, el club on va començar a jugar amb tres anys i on es va formar com a jugador, debutant al primer equip amb 15 anys. “Hi vaig aprendre a patinar i va ser allà on se’m va encomanar el sentiment per aquest esport. Gràcies a tot això vaig poder viure tot el que va venir a després. Us porto a dins i vull que ho sapigueu”, va dir.
Va tancar el seu discurs amb un record per a tots els qui l’han acompanyat: “El jugador que he estat és gràcies a tot el que m’heu aportat. Molts companys han esdevingut amics”.
I ho va tancar amb un “Visca el Barça i visca Catalunya”. Serè, tranquil i agraït, com ho va estar durant tot l’acte, que va acabar amb una volta d’honor entre els aplaudiments del públic.
{{ comment.text }}