Per la Diada van inaugurar la depuradora al nucli de la Blava. Què suposa aquest servei?
És un projecte en què treballàvem des de fa nou anys, i l’objectiu era aconseguir un correcte sanejament al reg de la Blava i millorar la situació dels veïns. L’Ajuntament va fer una aposta i hi va invertir 140.000 euros de romanent, mentre que la resta s’ha finançat amb 110.000 euros de la Diputació. Ara hem rebut una carta de l’ACA informant del rescabalament dels 140.000 euros que hi vam posar. Això és important per a les finances d’un municipi com Sant Martí.
La intenció és fer depuradores als altres dos nuclis?
A través del PUOSC tenim demanats uns 300.000 euros per fer la depuradora comuna dels nuclis de Sant Martí i Beulaigua. Ens en falten 200.000 per cobrir un pressupost per a la depuradora i el clavegueram que arriba als 500.000 euros. Si aconseguim el finançament que ens falta, la previsió és tirar-ho endavant en els propers dos anys. Ara hi podrem afegir els 140.000 euros del retorn de l’ACA, i treballarem amb l’equip de govern per trobar el que ens falta.
El febrer del 2020 van aprovar inicialment el POUM. Què s’hi recull?
S’hi recull tot l’ordenament urbanístic amb la intenció que no hi hagi un creixement desmesurat. Al document s’apunta un augment moderat de població als tres nuclis. Ara estem a l’espera de la validació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme i calculem que l’aprovació definitiva la podrem fer el juny de l’any vinent.
Un dels grans maldecaps dels pobles petits és no perdre habitants. Com estan a Sant Martí?
Curiosament seguim una dinàmica força peculiar. Tenim molta canalla de menys de 16 anys, i els qui fan les estadístiques no ens situen com un poble amb risc de despoblament. Amb la pandèmia hem rebut cinc habitants nous que venen de l’àrea metropolitana.
A Sant Martí d’Albars hi ha dues empreses importants –Grans del Lluçanès i Fumanya– i una de les granges més grans de Catalunya. Quina importància tenen en l’ocupació de la gent del municipi?
Hi ha gent del poble que hi treballa, però també és molt important dir que Sant Martí d’Albars dona feina a gent de Prats o Olost. També puja gent de Vic i fins i tot hi treballen persones del Berguedà. Per tant, estem molt vius econòmicament i en termes d’ocupació.
Per a un ajuntament amb una estructura limitada, és un maldecap conviure amb grans empreses de sectors que generen força enrenou?
La normativa d’aquestes grans empreses no ve regulada per l’Ajuntament sinó per instàncies superiors. Si compleixen amb el reglament, amb la legislació vigent i amb els temes mediambientals, poca cosa podem dir o fer des de l’Ajuntament.
Fa un any revifava la polèmica amb Fumanya després que la planta de tractament de residus presentés un pla especial urbanístic que preveia el creixement en metres quadrats a l’interior de la finca així com en tones de residus gestionats. Quin és el posicionament de Sant Martí d’Albars?
Hem dit, i és públic, que no estem d’acord amb l’ampliació de Fumanya. I ens vam situar al costat del Consorci per presentar al·legacions en contra de l’ampliació.ç
S’han reunit amb l’empresa per saber què volen fer?
Ens hi hem reunit i saben que no estem d’acord amb l’ampliació. El tema ara està a la Comissió Territorial d’Urbanisme i són ells els que hauran de resoldre totes les al·legacions en contra que es van presentar.
I quina solució hi veuen?
No sé si la resposta l’he de donar jo. Per nosaltres la solució passa per no ampliar. I si cal augmentar la gestió de residus, potser s’hauria de fer una planta similar en algun altre punt de Catalunya. Repartir unes activitats que són delicades. Que no ho haguem d’assumir tot un poble petit i d’una zona rural.
El projecte de Fumanya també haurà de superar tràmits mediambientals. Al capdavant de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) hi ha una persona del Lluçanès com Isaac Peraire. Ja han comentat aquesta situació?
És curiós perquè recentment hem rebut la visita del director de Polítiques Digitals i Territori, la delegada del govern a la Catalunya Central, el director a la Catalunya Central de Cultura i l’arqueòleg territorial. Tot i ser un servidor públic, el director de l’ARC encara no ens ha contactat. Si no ho fa en breu, ho hauré de fer jo.
Li sap greu que no hagi vingut tenint en compte que hi ha aquesta patata calenta al seu territori i és un àmbit que l’afecta de ple en el càrrec que té?
No, perquè tothom té les seves dinàmiques i suposo que vindrà. I quan vingui comentarem com està el tema de Fumanya, com ho hem de gestionar i si està previst diversificar el tractament de residus orgànics cap a altres zones.
Ha començat una nova legislatura al Parlament. Serà la de la creació de la comarca del Lluçanès?
Del referèndum ja fa sis anys i ara mateix diria que el sentiment de comarca del Lluçanès hi és, però el tràmit per fer-ho realitat està al congelador. Potser s’hauria de preguntar a alcaldes de poblacions més grans per què no ho tenen com a prioritat.
La Generalitat ha fallat al Lluçanès?
La Generalitat sap que va guanyar el sí en el conjunt, que es complien els requisits per ser comarca, però considero que quan han volgut que ens poséssim d’acord per tirar-ho endavant no ho hem fet i per això estem així. No crec que durant els propers quatre anys es vegi la comarca del Lluçanès. I m’agradaria molt, però soc realista.
Si la Generalitat reactivés el tràmit hi hauria capacitat per presentar un projecte unitari i convincent?
Des de la presidència del Consorci s’ha dit que s’havia demanat cita a la Generalitat per reactivar el tràmit. Fa mesos que sento parlar d’això però encara no hi ha cap data definida. Per això dic que sembla que hi ha gent que no ho té com a prioritat. Si els que han d’estirar del carro no ho fan, malament.
I qui ha d’estirar del carro?
Ho haurien d’encapçalar les dues grans poblacions, Prats i Olost. I comptar amb el suport del Consorci del Lluçanès.
I què falla?
No ho sé. Vam presentar una alternativa a la presidència del Consorci perquè vèiem que passaria el mateix que els últims quatre anys, que no es va fer res per aconseguir la comarca. Volíem una direcció conjunta, però no es va voler.
Es va comentar que la seva candidatura era una sorpresa d’última hora.
Ho devia ser per ells. S’havia parlat durant molts dies d’una direcció conjunta amb tots els pobles però per inèrcies dels quatre anys anteriors no es va acceptar. La nostra candidatura va ser un vot de dissidència perquè no ens agradava el que s’estava fent.
Hi ha gent al mateix Consorci que no li interessa que el Lluçanès sigui comarca?
Jo només veig que quan algú entra al Consell Comarcal d’Osona ja es parla menys de la creació del Lluçanès.
Camí dels dos anys, s’han cosit algunes diferències?
El Consorci va fent la seva bona feina del dia a dia, i els tècnics són un 10. En l’àmbit polític està tot molt fred.
Olost va presentar recursos perquè creia que la nova gasolinera de la C-62 cometia irregularitats. Com està aquest estira-i-arronsa?
Em sorprèn que un ajuntament vulgui fer mal a una empresa que fa una forta inversió i s’estableix al poble del costat. Sobretot quan anys enrere aquesta mateixa proposta estava al seu poble, amb les mateixes condicions a prop de la Gavarresa i amb l’acceptació d’Urbanisme. Per motius que desconec no es va fer, el promotor va canviar de poble i ara no la volen. La gasolinera funciona, dona un bon servei i n’estem molt contents.
{{ comment.text }}