“La legislació de l’espai no és vinculant, ningú t’obliga a desfer-te d’un satèl·lit un cop mort”

Irene Giménez

La vigatana Mar Cols (1993) és enginyera en Tecnologies Aeroespacials per la Universitat Politècnica de Catalunya i, tot i la seva joventut, ha viscut als Estats Units i ara al Japó, on actualment treballa en una empresa emergent que es dedica a recollir part de la deixalla espacial que hi ha orbitant al voltant del planeta Terra. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció dedicat a difondre l’expertesa d’osonencs i osonenques que estan desenvolupant la seva carrera professional a l’estranger.

Com decideix introduir-se a l’apassionant món espacial?
Tot va començar quan estava a segon de Batxillerat fent el treball de recerca. No tenia molt clar a què em volia dedicar, m’agradava la física i les matemàtiques. La meva tutora em va recomanar que investigués com crear gravetat artificial a l’espai, és a dir, quines condicions serien òptimes pels astronautes quan estan a l’exterior i quins són els problemes de no tenir gravetat. Em va semblar tan interessant que vaig decidir estudiar el grau en Tecnologies Aeroespacials a la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’any 2015, quan està a punt d’acabar el grau, decideix explorar nous camins i marxa als Estats Units.
Quan estava al tercer trimestre de l’últim curs em tocava fer el treball de fi de grau. La Politècnica oferia l’oportunitat d’anar als Estats Units a través de les beques Balsells i vaig fer el pas de marxar. Sempre havia idealitzat els Estats Units, aquesta idea del somni americà, tenia moltes ganes d’explorar-ho i treballar-hi, veure com era la recerca i la feina allà.

Aleshores arriba a la Universitat de Colorado.
La recerca a les universitats americanes és completament diferent de la de Catalunya. Allà, els laboratoris de recerca els lidera un professor a través de contractes que venen de la indústria del país. A partir d’aquí, els seus estudiants treballen al laboratori en els diferents projectes. En el meu cas, el laboratori en el qual em vaig incorporar començava una missió a Mart per explorar l’atmosfera d’aquest planeta, érem responsables de desenvolupar algoritmes i també simulació per la guia de navegació i control de la nau espacial en el seu recorregut des que surt de la Terra i fins que arriba a Mart. Un temps després, em van donar l’oportunitat de continuar a la Universitat de Colorado com a estudiant de doctorat. Vaig acceptar i em vaig quedar cinc anys més als Estats Units, fins a l’any 2020.

Un cop acaba els estudis de doctorat comença la recerca de feina.
Una mica abans del 2020, vaig començar a postular a diverses feines arreu del món. En aquell moment ja tenia clar cap on enfocar la meva carrera, volia continuar fent exactament el mateix amb què havia treballat a la Universitat de Colorado, treballar en una missió real de principi a fi. A una empresa emergent de Tòquio vaig trobar-hi una oportunitat única, ja que m’oferia la possibilitat de seguir tot el procés d’una missió.

En què consisteix la seva feina al Japó?
L’start-up per la qual treballo es dedica al que s’anomena Active Debris Removal, és a dir, a recollir la deixalla especial que hi ha orbitant al voltant de la Terra. Aquesta deixalla és satèl·lits que algú va posar en òrbita i que ja han deixat de funcionar. El problema és que, com que no tenen un pla per acabar la seva pròpia vida, es quedaran orbitant indefinidament, però sense estar controlats. Aleshores poden xocar els uns amb els altres creant més deixalla espacial, un fet que suposa una amenaça real per als satèl·lits que estan en operació.

En quin projecte estan treballant actualment?
Estem creant un software i hardware per capturar la deixalla especial, i un cop atrapada, baixar-la a una òrbita prou propera a la Terra perquè entri en contacte amb l’atmosfera i, de forma natural, l’òrbita del satèl·lit anirà decaient. Finalment, es cremarà.

Qui compra aquests serveis?
Ara mateix, només hi aposten i ho financen els governs. Les indústries privades encara no estan prou conscienciades en el fet que s’han de responsabilitzar del que llencen a l’espai. L’start-up on treballo té diverses oficines arreu del planeta amb plans de negoci lleugerament diferents. Per exemple, algunes treballen per formular un pla perquè tots els satèl·lits que es llencin a partir d’ara a l’espai tinguin una manera per acabar la seva vida útil. En aquest sentit, proposem que totes les naus tinguin una placa magnètica i, quan se li acaba la vida, nosaltres enviem un spacecraft que es pot connectar amb l’altre per agafar-lo i arrossegar-lo cap a l’atmosfera.

De qui són propietat tots aquests satèl·lits que esdevenen deixalla espacial?
No podem saber de quina entitat són, però la deixalla espacial pertany a cada país. La legislació de l’espai és complicada i no vinculant, ningú t’obliga a desfer-te del teu satèl·lit un cop s’ha mort. El problema és que, encara que sigui per netejar la deixalla especial, no podem tocar un satèl·lit d’un altre país, perquè es considera que pot tenir informació confidencial i, per tant, pots estar espiant. Actualment, tenim una missió amb la JAXA, l’Agència Espacial Japonesa, per treure part de la deixalla que el Japó ha posat a l’espai. Pel que us explicava, per aquest motiu l’empresa on treballo té oficines en diversos països, per col·laborar amb altres agències i governs.

Com a dona jove desenvolupa la seva activitat professional en un àmbit aparentment molt d’homes, masculinitzat…
No m’he sentit mai discriminada pel meu sexe, però sí que la barrera en alguns llocs ha estat l’edat, que et vegin jove i amb poca experiència. Per exemple, als Estats Units hi havia moltes ajudes pel sol fet de ser dona dins d’un grup minoritari, el d’una carrera científica o tecnològica. Mai m’he sentit discriminada per ser noia, sé que he tingut molta sort, perquè no tothom té la mateixa experiència.

El que veiem a les pel·lícules de ciència-ficció, per exemple, tot el procés de llançament d’una nau espacial a l’espai, és real?
Mai he estat en un llançament, a vegades es confon la feina que faig amb la d’un astronauta, i no hi té a veure. El meu cas és el de dissenyar, desenvolupar, programar i implementar algoritmes de navegació, guia i control de l’aeronau.

Quins vincles té actualment amb Osona? Té perspectives de tornar?
Amb la comarca no tinc vincles professionals. A Osona hi tinc la família i torno a casa, com a mínim, dos cops l’any. A la llarga m’agradaria tornar a Europa, però encara no he buscat res, vaig una mica on em porti el vent.

A Catalunya hi ha projectes com el que està treballant al Japó?
Sí, però missions de principi a fi o contractes amb agències espacials no ho tinc massa clar. A Europa sí, per exemple a França o a Holanda. De fet, a Madrid també hi ha un dels centres de l’Agència Espacial Europea.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT