"La base de l'energia renovable és la descentralització"

Text: Carles Fiter

Marcel Pinyana (Centelles, 1984) tenia clar que volia dedicar-se al món de l’energia solar. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya i va especialitzar-se en Ciència de Materials. Els darrers cursos els va completar a França i Alemanya. Des de fa una desena d’anys treballa a Tritec, a Suïssa, una empresa especialitzada en la generació d’energia solar mitjançant sistemes fotovoltaics. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevistem en una nova entrega del Talent Convidat, un projecte de Creacció per donar a conèixer l’expertesa d’osonencs que desenvolupen la seva carrera professional en altres països.

Quan va endinsar-se en el món de l’energia solar?
Quan vaig acabar la carrera amb el títol d’enginyer, vaig trobar feina en un centre de recerca d’energia solar al sud d’Alemanya. Hi treballava a temps parcial mentre feia un màster en gestió d’energies alternatives. En acabar el màster, vaig fer pràctiques a l’empresa on treballo actualment, a Suïssa, i des de llavors que estic aquí.

A què es dedica Tritec?
És una de les empreses pioneres en energia solar, va començar als anys 90. Treballa en dues grans branques. Hi ha distribuïdors de materials fotovoltaics –es compra a l’engròs i es ven a instal·ladors– i també enginyers i instal·ladors. En aquest últim departament és on treballo jo.

Quines tasques hi porta a terme?
Fem el projecte de cap a peus. Des de fer l’oferta, el pressupost, els càlculs tècnics, els plànols, encarregar el material, buscar els muntadors, fins a la posada en funcionament i l’enllaç amb la xarxa, entre altres. També ens encarreguem dels tràmits administratius previs i del manteniment i servei.

Amb quins projectes acostuma a treballar? Per a grans empreses o particulars?
Hi ha de tot. Entre el 2010 i el 2012 fèiem sobretot cobertes fotovoltaiques per a grans empreses, com estadis de futbol o cadenes de supermercat. Els particulars no eren la nostra especialitat. Però en èpoques d’alts i baixos, i quan no n’hi havia prou amb els grans projectes, vam començar a atendre particulars. A hores d’ara fem ambdues coses: projectes particulars petits i grans instal·lacions fotovoltaiques per tot Suïssa.

Només treballen a Suïssa?
Sí. Temps enrere havíem fet algunes incursions internacionals, però actualment només aquí.

Hi ha una demanda creixent d’instal·lacions fotovoltaiques a Suïssa?
Al principi eren les grans empreses que hi invertien, però ha canviat molt. Des del 2019 que creix de manera exponencial per diverses raons. S’ha anat potenciant l’autoconsum i els tipus d’ajuda han canviat molt, igual que els incentius. Ara mateix, els ajuts estan dins d’un pla energètic i són més interessants per als particulars. L’augment l’hem notat sobretot per això.

A Catalunya s’està parlant molt dels parcs fotovoltaics. S’estila a Suïssa, aquesta proposta?
A Alemanya van apostar molt per això i s’han fet molts parcs solars. Però a Suïssa, amb comptagotes. Es tendeix més a utilitzar les cobertes industrials. De fet, n’hi ha moltes de lliures, també de particulars. El suís s’estima molt els seus paisatges, camps i muntanyes i no són partidaris d’omplir-los de plaques. Aquesta idea no ha arrelat.

I per fer la transició energètica a Suïssa, n’hi ha prou amb plaques solars a la teulada?
Suïssa té una història d’energia hidroelèctrica. Es pot dir que ja ha explotat el 80% del seu potencial. No hi ha gaire més marge. Quant a l’energia solar, hi ha molt camí per recórrer. Només un 6% de l’electricitat que es produeix prové d’aquesta font. Per assolir la fita que s’ha proposat a Suïssa s’haurien de cobrir el 40% de les teulades. Així podrien abastir gran part o la totalitat del consum. No m’agrada parlar de xifres perquè tot és molt relatiu, ja que cal mirar el consum o l’eficiència energètica. Sigui com sigui, està clar que l’energia solar és important per un potencial que encara s’ha d’aprofitar. Tot i això, m’agrada pensar en un conjunt que no només s’aconseguirà per aquesta via. S’han de moure més peces.

Quins països són referents en energia solar?
Alemanya ha estat i és una referència, potser no tant en l’àmbit legislatiu, sinó en tecnologia. Van uns quants anys per davant. Pel que fa a les normes de seguretat, les de Suïssa s’hi emmirallen bastant. Caminen molt de bracet.

I Espanya i Catalunya estan ben situades?
Les lleis i les normes no han ajudat gaire el sector. El model de l’energia eòlica va tenir un boom molt fort, però també ha generat mal al territori i no ha ajudat a fer propaganda de les energies alternatives. Molta gent es pensa que les energies renovables només són especulació i grans fortunes, expropiar terrenys i fer malbé el paisatge. I la base de l’energia renovable és la descentralització. Això la defineix i la diferencia d’una energia nuclear o de carbó. A Espanya potser hi va haver molt el boom, però no va ser l’adequat. Crec que no estem on hauríem d’estar tenint en compte el potencial. Queda molt per fer.

I pel que fa a la formació, Alemanya i Suïssa són els millors països on aprendre’n?
A Catalunya hi ha una bona formació. Poder tenir una experiència d’enginyer a Alemanya, Suïssa i en un centre de recerca pioner m’ha permès estar on batega la tecnologia i molt a prop d’aquests canvis. No sé quant tardaran a arribar Catalunya, però crec que s’està bastant el dia. Quan comences a treballar, veus que cada país té un model diferent. França, per exemple, és molt centralista, mentre que a Suïssa està molt descentralitzat.

Quins reptes de futur té el sector?
La tecnologia en si de l’energia fotovoltaica no és complicada i no és que hagi evolucionat moltíssim en termes d’eficiència energètica. Ja no hi ha pioners. Per mi, els reptes són l’emmagatzematge i l’acceptació. D’una banda, ha d’esdevenir normal. M’agrada que la meva filla petita quan dibuixa una casa ja posi plaques solars a la teulada. I de l’altra, hi ha el repte de poder emmagatzemar l’energia mentre no es consumeix. I fer-ho de manera eficient. Cada cop es van implantant més bateries. A Suïssa, dues de cada tres cases particulars ja van amb bateria.

El saber fer (know-how) en el món de l’energia solar va buscat?
Molt, i a tot arreu. El repte més gran que tenim a Suïssa és que no hi ha prou gent formada. I no parlem de mà d’obra, sinó d’enginyers, de tècnics… Es busquen carreres tècniques especialitzades en energia solar. Hi ha molta demanda. D’un any a l’altre, hem duplicat la potència total instal·lada. Per tant, el talent va buscat. Jo mateix rebo proposicions a través de xarxes. Es tracta de perfils que segur que faltaran durant un temps i tardaran a equilibrar-se, perquè el procés de formació requereix anys.

Aquest talent està ben cuidat a Suïssa?
Crec que sí. En general, m’he trobat que de seguida et fan confiança i et donen moltes responsabilitats, fins que no demostris el contrari. No hi ha grans corporacions com a altres països i les jerarquies són més aviat horitzontals. Tothom està molt ben valorat i és conscient de la importància que té a l’empresa, des del muntador fins a l’enginyer.

I a Catalunya? Es cuida el talent?
Vull pensar que sí. En tot cas, sí que va buscat. Per atraure talent en aquests llocs importants, cal fer esforços i bastir posicions atractives. No només en termes econòmics, un s’ha de sentir valorat i amb llibertats de decisió. Costa comparar-ho, perquè no he treballat mai aquí.

Què li recomanaria a un estudiant que vulgui endinsar-se en aquest món?
Té l’avantatge que s’hi pot acostar de maneres diferents i la feina és variada. Hi ha múltiples perfils: la gent a qui li agrada estar a l’aire lliure, aspectes més administratius, la part de gestió de projectes…

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT