“Tendim a pensar que sols ens en sortirem de tot, però sovint necessitem ajuda externa”

Irene Giménez

Sílvia Roca és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, amb 30 anys d’experiència en el sector dels recursos humans, la gestió i el lideratge d’equips. Després de treballar a diferents empreses nacionals i multinacionals, actualment exerceix de psicòloga, coach i consultora a Talent Guidance, el seu propi negoci, amb seu a Sant Martí de Centelles, on també resideix i té part de la família. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del programa Talent Convidat, una iniciativa de Creacció que recull el testimoni d’osonencs i osonenques que desenvolupen la carrera professional fora de la comarca.

Per què es va decantar per estudiar Psicologia?
Des de petita, quan a l’escola parlàvem de Freud, la psicologia i la ment humana em cridaven l’atenció. En aquella època, un familiar molt proper va passar per una depressió i va haver d’anar al psicòleg, en un moment en què no era gens habitual. Vaig veure com gràcies a la feina dels professionals es recuperava, i el seu entorn familiar ho va poder viure d’una manera més distesa. D’altra banda, també he d’agrair als professors que van confiar en mi: en aquells anys el més normal era acabar l’EGB i posar-se a treballar.

Com van ser els seus primers passos al món laboral?
A l’últim any de carrera, a la cua del menjador universitari em van oferir una feina per començar a treballar, com a becària, en una empresa de treball temporal de Granollers, en un moment que aquesta tipologia de negoci encara no estava legalitzat. Amb el temps vaig anar ascendint. El primer dia em van donar una carpeta amb currículums de soldadors, i em preguntava si aquella labor era psicologia. Vaig fer els possibles per encabir-hi els coneixements que havia obtingut, així com començar a enriquir la meva feina amb aprendre a fer testos psicotècnics i les millors seleccions de personal. En aquesta empresa hi vaig treballar 13 anys, fins que va ser absorbida per una altra organització.

El seu és un clar exemple que, després de l’etapa universitària, la formació continua, moltes vegades de forma autodidàctica.
A la gent que acompanyo els dic que sempre hem d’estar preparats, que ens hem d’anar formant contínuament i no esperar que ens ho donin tot fet. A vegades hi ha empreses que ofereixen recursos en aquesta línia, però en altres és la mateixa persona que ha de tenir la iniciativa de voler aprofundir més en els seus coneixements.

Després de la primera experiència laboral comença a treballar per a multinacionals del sector dels recursos humans.
L’empresa on vaig començar actuava a l’àmbit nacional, fins que va ser adquirida per una multinacional. Dins de l’organització vaig anar adquirint més responsabilitats fins que van arribar les primeres experiències en lideratges d’equips, on vaig aplicar al meu dia a dia els coneixements que havia adquirit de petita com a guia scout. Durant sis mesos, fruit del canvi d’empresa l’any 2008, en plena crisi econòmica, ens va tocar viure en la incertesa. El negoci va anar baixant i vaig haver de fer múltiples acomiadaments, fins que em va tocar també a mi. Aleshores em va fitxar una consultora d’outplacment, coaching i lideratge, que al mateix temps també la va comprar una multinacional. Aquesta tipologia d’empreses t’aporten una obertura de ment, l’oportunitat d’aprendre a forjar sinergies amb altres països i ser creatiu per aterrar els projectes.

Com s’encaixa el fet d’haver d’acomiadar bona part d’una plantilla, si a més hi sumes el factor que han estat els teus companys?
La primera vegada va ser molt dur, ja que no entenia per què ho havia de fer jo si la decisió l’havien pres uns altres. Però després d’un procés de reflexió vaig arribar a la conclusió que fer-ho jo, que apreciava i coneixia les realitats d’aquelles persones, era la millor opció. Amb els anys n’aprens i t’adones que, tot i haver-ho portat a terme de la millor manera possible, hi ha coses que no les vas fer bé. Les comunicacions de desvinculació es poden materialitzar perfectament sobre una base ètica.

Aquesta motxilla de coneixements i experiències li donen la força i l’empenta per ajudar les persones amb qui ara té una relació professional.
Les premisses “El que no vulguis per tu, no ho facis als altres” i el “Com t’agradaria que t’ho fessin a tu, fes-ho” és el que preval. A partir d’aquí aplica l’empatia perquè les dues parts estiguin bé.

És més complicat, pel fet de ser dona, liderar un equip de persones tenint en compte que el món empresarial continua estant molt masculinitzat?
Al llarg de la meva carrera m’he trobat amb molts entrebancs en aquest sentit, fins i tot tenint superiors dones que, per exemple, qüestionaven la validesa d’algú a l’hora d’assumir un càrrec pel fet de ser mare. També he format part de diferents comitès de direcció i he observat que la veu de la dona no és escoltada, o en altres ocasions he arribat a sentir que, pel sol fet de ser dona, soc molt sensible. No es tracta de pensar en com integrar el rol masculí i el femení dins d’una empresa, sinó veure que són parts complementàries. Continua quedant lideratge no inclusiu.

Després de 30 anys de carrera ha decidit emprendre el seu propi negoci, una consultoria de recursos humans. Per què?
Cada vegada que he viscut canvis laborals em passava aquesta idea pel cap, però em feia vertigen. Continuaven sortint ofertes interessants que no podia deixar escapar, fins que un dia vaig decidir que s’havia acabat, em sentia forta i volia aplicar els meus coneixements. A més, molts dels clients amb qui he treballat al llarg dels anys em van animar a fer el pas.

En una societat canviant i volàtil com la nostra, què demanen les empreses, en termes generals, a l’hora de buscar i contractar personal?
D’una banda, es busca la part tècnica que requereix la feina en qüestió i de l’altra, un seguit d’habilitats no tècniques i necessàries per a aquell lloc de treball, per exemple, com t’adaptes a l’entorn i al projecte. Els teus valors i els de l’empresa han de quallar, perquè si no, no flueixes. També es valora l’evolució un cop dins de l’organització, perquè cada dia s’han de desenvolupar noves habilitats.

Com podem fomentar que el talent de la comarca es quedi aquí i no marxi a altres territoris?
No es tracta de retenir talent, sinó de fidelitzar-lo. Les empreses també parlen de compromís. Aposto per la unió de la fidelització i el compromís. Moltes vegades la persona evoluciona més de pressa que el negoci i no se sent realitzada ni valorada. Al llarg d’una trajectòria dins d’una empresa hi ha el que s’anomenen moments de la veritat: es donen quan la persona espera el reconeixement de la companyia. Si les empreses no ho gestionen bé, arriben les fugues de talent.

Sovint, el mercat i el món laboral minen l’autoestima de qui busca feina i del treballador. Què li diria a una persona que es troba en aquesta situació?
Partiria de l’autoconeixement i també per demanar ajuda, perquè moltes vegades un mateix no veu tot el que val. Li diria que es deixi acompanyar per algú que el guiï i que l’ajudi a veure qui és, què el fa únic i el valor real que té com a treballador dins del mercat laboral. Un cop tenim això, també és important la seguretat psicològica amb què es transmet.

Quins consells bàsics donaria per elaborar un currículum personal?
Primer de tot, actitud positiva i tolerància a la frustració, perquè després de tres “no” trobaràs el “sí”; segon, has de trobar el que et fa únic; tercer, decidir per quin àmbit geogràfic buscaràs feina; quart, tingues en compte una xarxa de contactes, i cinquè i últim, no desisteixis mai i sigues resilient.

Vostè també ofereix consultes psicològiques a persones individuals. Creu que cada vegada hi ha més gent que busca ajuda i que ha canviat la concepció social al voltant d’anar al psicòleg?
Anys enrere anar al psicòleg era un estigma. Cap al 2018 es va posar de moda el coaching per acompanyar persones que havien de desenvolupar certes habilitats, i hi anava tothom. I amb la pandèmia s’ha convertit en un acte més obert i habitual. Potser faltaven referents, que ara en trobem en personatges públics que expliquen la seva experiència amb el psicòleg. Arran de la covid-19, empresarialment també s’ha evolucionat i molts negocis s’estan plantejant incorporar aquest perfil.

Com podem enfortir la nostra salut mental?
Tendim a pensar que sols ens en sortirem de tot, però moltes vegades necessitem ajuda externa. És tan important la salut física com l’emocional. No s’hi val només a cuidar el cos sinó que també hem de vetllar per l’equilibri mental. S’ha comprovat que quan apareixen problemes psicosocials, la salut se’n veu afectada, per tant, cuida la ment i també cuidaràs el cos.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT