Quin és el límit? Podem riure de tot? I del dolor dels altres? I de les víctimes d’una tragèdia? De les religions? D’alguna sí i d’altres no? Sovint no és tant el que es diu com el com es diu

L’egoisme es menja l’amor, com les males herbes ofeguen el blat sembrat amb tant d’esforç pel pagès