“Als Estats Units hi ha més capacitat per innovar i el sector tecnològic evoluciona més de pressa”

Gerard Casas Saez, de Manlleu, és graduat en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2017 viu a Colorado, als Estats Units, on ha tingut l’oportunitat de treballar per a grans empreses del sector tecnològic, com Twitter, en què desenvolupava tasques de machine learning. Actualment forma part de la plantilla de Cash App, un servei de pagament mòbil semblant a Bizum. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció dedicat a difondre l’expertesa d’osonencs i osonenques que desenvolupen la carrera professional a l’estranger.

D’on li ve la passió pel món tecnològic i la informàtica?
De petit volia ser periodista, però a poc a poc em vaig adonar que havia de ser bo en lletres, i no era el cas. M’agradava crear coses i als 15 anys vaig descobrir una pàgina web on es podien crear altres pàgines web. Ho vaig provar i em va semblar interessant i divertit. Aquest ganxo em va empènyer cap a la informàtica i crear coses a les quals poder accedir des de qualsevol lloc del món. I tot això era abans dels telèfons mòbils!

De fet, en el marc del treball de recerca de Batxillerat ja va desenvolupar una aplicació. També va rebre diversos reconeixements…
Sí, va ser la primera vegada que vaig escriure codi. La idea era intentar situar en un mapa les piulades sobre diferents etiquetes. Era quan va començar el moviment del 15-M a l’Estat espanyol i hi havia molta gent piulant. Vaig rebre diferents reconeixements, un al barri de les Corts, on estava ubicat el meu institut. El treball també va ser seleccionat per a un premi de la ciutat de Barcelona. Vaig quedar dels cinc finalistes.

Expliqui’ns què és el codi i a què es refereix quan diu que és un treball creatiu.
Al final, fer codi és escriure amb un llenguatge que els ordinadors entenen. Amb el llenguatge escrit pots escriure novel·les; amb el llenguatge de programari, escrius en un món virtual, i ho fas amb molt poques eines, d’aquí que sigui tan creatiu. Quan escrius un llibre has d’aprendre com fer-ho, amb el codi és el mateix.

El 2013 entra a la universitat per estudiar Enginyeria Informàtica, i un temps després se li presenta l’oportunitat de fer una estada als Estats Units.
Quan vaig començar la universitat vaig estar mirant per fer un Erasmus i vaig descobrir que hi havia les beques Balsells per anar a estudiar als Estats Units. Tenia clar que, en algun moment o altre, volia anar-hi per fer realitat un dels meus somnis, conèixer una gran empresa des de dins i veure què hi ha darrere d’eines que utilitzem cada dia, com Google o Twitter [ara X]. Vaig aconseguir la beca per anar a la Universitat de Colorado, a Boulder. Aleshores em van proposar de quedar-m’hi a fer un màster universitari en Ciència Computacional i vaig acceptar. Dos anys després vaig trobar feina i m’hi he quedat.

La manera de funcionar de les universitats americanes és una mica diferent de les europees. Hi ha més sinergies entre universitat i empresa?
A Catalunya també hi ha vincles universitat-empresa, però potser amb menor mesura que als Estats Units. El meu professor a la universitat treballava a Twitter i, de fet, va ser l’enllaç a partir del qual vaig trobar la meva primera feina com a becari.

A Twitter, el que ara coneixem com a X, hi compleix, doncs, el seu somni de treballar en una gran empresa del sector.
Sí, va ser un somni fet realitat. Al principi em feia molt respecte, perquè pensava que tot plegat seria molt complicat. Recordo dir-li al meu professor “Ei, que només he fet un any del màster”. De cop em va venir la síndrome de l’impostor. Però, una vegada dins, tot va sortir rodat i, tot i que eren tecnologies certament avançades, no era res que no es pogués aprendre. L’experiència em va servir per adonar-me que podia treballar en una gran companyia, progressar i tenir un impacte dins de l’empresa. Durant aquella estada vaig aprendre moltes coses, perquè si bé a la universitat ja n’aprens moltes, no és el mateix que treballant.

Quin era el seu rol dins de Twitter?
Treballava d’enginyer de machine learning, una feina que com a becari no esperava. La meva posició dins l’empresa estava a mig camí entre l’enginyeria i el desenvolupament de programari, amb la part d’estadística i matemàtiques. És a dir, com agafar un model de machine learning i fer que funcioni quan el poses al servei dels milions de persones que utilitzen Twitter. A l’equip amb el qual treballava ens encarregaven assegurar-nos que aquests models estaven entrenats i actualitzats constantment, perquè quan un usuari fa scroll li apareguin els continguts que més li poden interessar.

El març del 2023 deixa Twitter i entra a treballar a Cash App. Expliqui’ns què és aquesta aplicació i què hi fa.
Cash App és una eina semblant a Verse, una aplicació a partir de la qual pots enviar diners a una altra persona, més o menys com Bizum. El meu rol dins de l’empresa ha canviat una mica els últims temps. Abans m’encarregava d’assegurar que els models s’anaven entrenant, mentre que ara estic ubicat en un equip on treballem per assegurar-nos que els que es fan servir són capaços de preveure situacions com per exemple quan dues persones s’envien diners si es tracta d’una estafa.

Quan parla de models, a què fa referència? I què significa que els entren?
Els models de machine learning són com matemàtiques. Per exemple, per entrenar el ChatGPT s’utilitza molts exemples de text i, de cop i volta, se li comencen a treure paraules al model perquè ell mateix pugui preveure quina va en aquell buit.

Les cookies que acceptem quan naveguem per internet són una font d’alimentació important per a aquest entrenament?
Sí, evidentment. Els grans models de llenguatge, per exemple del ChatGPT, s’entrenen a través de moltíssimes dades i documents que es troben en línia. En principi, però, si són privats no es poden fer servir, altra cosa és que aquest fet es respecti. Les empreses estan en competició constant i és un campi qui pugui…

La protecció de dades dels usuaris és força diferent entre Europa i els Estats Units.
A Europa hi ha més regulació pel que fa a la protecció de dades. Que apareguin el missatge de les cookies és una obligació i està regulat el com i el quan s’han de demanar. Als Estats Units no existeix aquesta regulació, tot i que això no vol dir que no es tracti el tema, però definitivament molt menys.

Després de tant de temps instal·lat als Estats Units i d’haver complert el somni de treballar en grans companyies del sector, diria que la idea del somni americà és certa?
No soc un idealista del somni americà, viure als Estats Units té pros i contres. És veritat, però, que pels professionals del sector tecnològic hi ha més oportunitats. A Catalunya també n’hi ha, però són menys nombroses i, per tant, més difícils de trobar. Personalment, no crec en això del somni americà, tot i que aquí hi estic molt bé i he tingut la sort de trobar una feina que m’encanta. Tanmateix, trobo a faltar estar a casa. El somni americà és una campanya de màrqueting.

El sector tecnològic dels Estats Units és molt potent.
Els Estats Units són la seu de les grans innovacions del sector tecnològic, informàtic i digital. Aquí també hi ha moltes facilitats pel que fa a l’emprenedoria, hi ha molta capacitat per poder innovar i això fa que el sector hagi evolucionat més de pressa en certs aspectes. Dit d’altra manera, el sector tecnològic dels Estats Units és més avançat perquè creuen en l’emprenedoria, s’ha deixat provar i fallar per acabar trobant una mina d’or.

A Catalunya, el sector encara està en creixement? I lluny del dels Estats Units?
Catalunya està evolucionant en el sector digital, cada cop hi ha més empreses que s’estableixen al país i hi ha oportunitats de feina més avançades. També hi ajuda el bon clima. Després de la pandèmia moltes persones que es dediquen al sector tecnològic treballen en remot des de casa. Si pots treballar a Londres o en un lloc on faci sol, què tries? Això està ajudant el sector tecnològic català a concentrar talent i s’està avançant ràpidament. Malgrat tot, els Estats Units van molt per davant.

Quins vincles té amb Osona?
Des de petit he viscut entre Manlleu i Barcelona, i la meva família continua vivint a la capital del Ter.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT