EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Em trobo més còmode amb un jersei del pare o l’avi que amb un de nou”

Entrevista al manlleuenc Pol Anglada, dissenyador sènior a Loewe. Instal·lat habitualment a París, ara està fent una residència artística a Los Angeles

El 9 Nou
11/12/2023
Manlleu

Irene Giménez

El manlleuenc Pol Anglada és dissenyador sènior a Loewe. Va estudiar Disseny de Moda a l’Institut Europeu del Disseny de Barcelona i, encara que habitualment viu a París, ara com ara està a Los Angeles, als Estats Units, fent una residència artística per explorar i explotar la seva altra faceta, la d’il·lustrador. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció dedicat a difondre l’expertesa d’osonencs i osonenques que estan desenvolupant la seva carrera professional a l’estranger.

D’on surt la passió per la moda i el dibuix?
He tingut la sort de créixer en una família molt oberta i amb moltes inquietuds. Sempre van alimentar la meva faceta creativa, tant per la part del dibuix amb el pare i l’avi, i la meva àvia la part de la moda. Sempre han activat aquest espai de creació dins del meu cap d’ençà que era petit.

Quan i com decideix estudiar disseny de moda?
Com a estudiant treia molt bones notes, però era molt tossut i sabia què no m’agradava. Només volia dibuixar, i quan va arribar el moment de triar vaig anar a Vic a fer el Batxillerat artístic, encara que tenia clar que no volia estudiar ni il·lustració ni belles arts. Em vaig decidir per la moda perquè em semblava el punt més funcional, tenia interès per aquesta branca.

I quan acaba l’etapa del Batxillerat?
La família sempre m’ha donat una empenta i durant el Batxillerat vaig fer un curs a Saint Martins, a Londres. Després, l’Institut Europeu del Disseny de Barcelona em va donar una beca per estudiar-hi els tres anys de moda. Sempre he tingut pressa: quan estava estudiant, volia treballar i al revés. Cada estiu buscava pràctiques de tres mesos per contrastar i complementar informació que pensava que no estava rebent a les classes o que ho rebia de forma massa pedagògica. Durant el primer any de carrera vaig tenir la meva primera feina a Zara fent estampats, després fent pràctiques a Londres o a França. Quan em vaig graduar, va sortir l’oportunitat de treballar a París, a Balman, i vaig fer les maletes.

Finalitza els estudis i, ràpidament, la seva carrera el catapulta a l’estranger.
Ni tan sols vaig fer la presentació del projecte final de la universitat [riu], hi vaig enviar la meva colla d’amics!

Expliqui’ns la seva història a París.
Fa uns 13 anys que visc a París, on vaig començar amb una petita feina a Balmain. Un temps després vaig estar a Balenciaga, i des de fa deu anys treballo com a part de l’equip de dissenyadors de moda de dona de Loewe, una marca que ressona amb les meves aptituds estètiques i amb els meus interessos. D’altra banda, l’any 2015, amb dues amigues vam començar una petita revista, Free Time, la temàtica de la qual és el temps lliure de les persones. A partir d’aquí em començo a plantejar, seriosament, agafar projectes d’il·lustració i separar els dies en dues feines. He treballat com a il·lustrador amb diferents marques com JW Anderson, Moncler, l’aplicació The Grinder, revistes, cantants, cinema.

En un món en tensió per l’emergència climàtica, les empreses tendeixen, cada vegada més, a potenciar línies sostenibles de productes. Com s’hi aposta des de la moda i l’alta costura?
Parlar de sostenibilitat i de produir coses noves és com parlar de la nit i el dia, no té cap sentit. Amb tot, sí que hi ha diferents processos de desenvolupament i de tractament de materials que poden ser sostenibles i amables per al medi ambient, com utilitzar fibres reciclades de cotó o reciclant cuir, és una manera de posar atenció a la matèria primera i donar-li una segona vida. D’altra banda, com a consumidors pensem que la sostenibilitat caurà del cel, i en realitat és un tema d’educació i el dia a dia que cadascú es construeix. Compra menys i millor i amb la mentalitat de reutilitzar peces que, cap i a la fi, parlen d’una identitat personal.

Normalment, no compra roba nova, sinó que li agrada la de segona mà…
Em trobaré sempre més còmode amb un jersei del pare o l’avi que no pas amb un de nou. Una cosa és la moda i l’altra, el luxe. Per ser part d’aquest últim t’has de gastar diners i claudicar amb el que et posen a la taula, mentre que la moda forma part d’un joc d’identitat en el qual pots canviar de barret segons com et sentis i sense gastar-te un duro, si així ho desitges.

Actualment, està a Los Angeles centrat en la faceta d’il·lustrador. Precisament és en els seus dibuixos on evoca tots aquests pensaments…
Existir, ser amable, sensible o vulnerable és un acte polític en si mateix. Ara estic als Estats Units, on la Fundació Tom of Finland m’ha convidat a passar uns mesos dins d’un programa de residència artística per explorar i concentrar-me en projectes personals que, normalment, se centren al voltant de la il·lustració eròtica. Aquest període a Los Angeles és per explorar més aquest estil, que se centra bàsicament en els cossos, la vulnerabilitat, a insinuar…

Per què les seves il·lustracions s’encaminen cap a l’erotisme i la sensualitat?
Estem acostumats a rebre estímuls mediàtics de desastres, de mort. Amb els meus dibuixos vull oferir una mica de tendresa com a acte revolucionari al món i des de punts de vista que s’allunyen de l’heteronormativitat.

Com definiria el seu estil com a il·lustrador?
Introspectiu i per a tothom. Un dibuix pot ser una mà que convida a qui el mira a estirar i fer més gran la imatge dibuixada.

I com a dissenyador?
D’entrada no tinc la meva pròpia marca i ni mai l’he volgut. Soc part d’un equip, soc un jugador d’equip. Està bé ser bon company i, a la vegada, està bé tenir temps per a un mateix.

Ha fet il·lustracions per a diferents artistes de renom, com la Bad Gyal.
Sempre he estat molt fan de la música de l’Alba i, amb el vessant de la il·lustració, he tingut la sort de col·laborar amb artistes que admiro. Després d’una desfilada de Loewe, sabia que la Bad Gyal havia vingut a veure’l, vaig sortir a conèixer-la. A partir d’aquí, ella va veure la meva feina i vam començar a parlar. Una cosa va portar a l’altra i estic molt content d’haver-hi col·laborat.

Què els diria als joves que es volen dedicar al món de la moda i el disseny?
Que creguin en ells mateixos, que tinguin moltes ganes de fer coses i el valor de sortir de la zona de confort, que vagin a totes. Al principi, pot fer por, però d’alguna manera s’ha de començar.

Abans ha comentat que no vol tenir la seva pròpia marca de roba. Per què?
Primer, que ja n’hi ha massa i després, una part que m’agrada molt de la meva feina és estar en contacte amb altres persones i poder desenvolupar un rol definit.

Quins vincles té amb la comarca d’Osona?
Soc de Manlleu, és on he crescut i on hi ha les persones que més estimo del món. Pots treure en Pol de Manlleu, però mai pots treure Manlleu d’en Pol. A Osona només hi tinc vincles familiars i d’amistats, professionalment cap i està bé que hi hagi llocs que siguin només personals.

 

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT

  1. Violeta Sánchez

2. Meritxell Font

3. Jordi Parramon

4. Agnès Cruells

5. Joana Torrents

6. Alfons Màrquez

7. Ferran Soldevila

8. Dani Sors

9. Miquel Collell

10. Cristina Serradell

11. Núria Casacuberta

12. Anna May

13. Víctor Guerrero

14. Marcel Pinyana

15. Helena Cánovas

16. Xavier Gallego

17. Joan Bagaria

18. Jordi Noguera

19. Maria Alsina

20. Joan Rusiñol

21. Manel Alcalà

22. Sílvia Roca

23. Guillem Ylla

24. Mar Cols

25. Albert de Nova

LA PREGUNTA

Creu que hi haurà pacte PSOE-Junts per l’aministia?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't