“Tenir fills als EUA és un gran repte. La família és lluny i econòmicament és molt complicat”

Irene Giménez

Susanna Molas, originària de Rupit i Pruit, és llicenciada en Biotecnologia i també cursar un màster en recerca biomèdica i un postdoc en la mateixa línia. Des de fa 10 anys viu i treballa als Estats Units i, actualment, exerceix de professora i investigadora a la Universitat de Colorado Boulder, on ha tingut l’oportunitat de desenvolupar el seu propi projecte de laboratori. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat.

D’on sorgeix l’interès per a la ciència i la biotecnologia?
Sempre he tingut interès per a la biologia. Vaig cursar un batxillerat científic i posteriorment la llicenciatura en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig finalitzar els estudis amb la segona millor nota de la promoció i se’m van obrir les portes a continuar la carrera en el camp de la investigació, una possibilitat que ja havia experimentat, ja que vaig fer pràctiques de recerca a l’hospital Clínic de Barcelona. Aleshores vaig escollir cursar un màster en recerca biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra, en què podia complementar l’interès per la biologia i explorar diferents camps. Per a les pràctiques, vaig triar un grup de recerca en neurociència al Centre de Regulació Genòmica, amb la projecció de fer un doctorat.

Què entenem per biotecnologia i en què consisteix la recerca biomèdica?
La recerca biomèdica té diferents ventalls, com la mateixa neurociència o els estudis al voltant del càncer, entre altres. En biotecnologia també hi ha diferents possibilitats d’estudi, moltes de les quals a través de medis biològics amb l’objectiu d’aconseguir la producció, per exemple, d’una proteïna amb una finalitat curativa. Dins de la neurociència, estic estudiant el camp del comportament. Tenim un projecte d’investigació en què partim d’una conducta que, a través d’un model animal, observem un comportament molt físic, fins que de mica en mica ens hi endinsem i podem trobar, per exemple, regions del cervell que podrien estar-hi involucrades, com neurones o gens.

El doctorat que va cursar també li va obrir les portes a continuar desenvolupant la seva carrera als Estats Units.
Després del doctorat vaig treballar un temps per a una companyia on provàvem fàrmacs. Volia continuar ampliant els meus coneixements amb un postdoc. Em va sortir una oferta a Bordeus i una altra a Massachusetts. Mai havia viatjat als Estats Units i era una gran oportunitat poder anar a treballar en un lloc on sempre has sentit a dir que hi ha recerca molt pionera i on creia que podia avançar a escala tècnica i de coneixements.

En quines línies d’investigació i projectes treballaven des del laboratori de Massachusetts?
Sempre m’havia interessat l’estudi dels sistemes de recompensa, saber per què certes activitats generen més plaer que d’altres, enfocat des del camp de les addiccions. De fet, el meu treball de recerca va ser sobre l’addicció a l’alcohol, i el del màster i el doctorat sobre l’addicció a la nicotina. La idea era continuar dins d’aquesta línia d’estudis als Estats Units, però aplicant-hi noves tècniques.

Les addiccions tenen un component genètic?
S’ha demostrat que un dels principals sistemes de recompensa és el de dopamina. Al meu laboratori tenim alguns projectes estudiant més específicament aquest camp. Les mutacions o els canvis genètics en receptors de dopamina podrien afavorir que una persona tingui una tendència més addictiva.

Els Estats Units són pioners en el desenvolupament de tècniques d’investigació i recerca. Per què es dona aquest fet?
Per avançar has de provar coses noves. Als Estats Units hi ha més oportunitats per explorar noves idees i si una és potencialment bona i dona lloc a un avenç no posen tants entrebancs per oferir finançament o donar-hi suport. El govern també inverteix més recursos per tirar endavant aquestes iniciatives.

Així doncs, una bona part del finançament procedeix de les administracions públiques.
En els departaments on he treballat la majoria dels projectes venien finançats pel govern, pel National Institut of Health. També és cert que als Estats Units les fundacions privades financen moltes iniciatives de recerca.

L’estada a Massachusetts havia de tenir una durada d’uns dos anys, però va quedar-s’hi fins al gener del 2023.
Normalment, els postdocs tenen una durada d’uns quatre anys, però quan en feia tres que hi era em vaig quedar embarassada del meu primer fill. Aquest fet va fer que la meva carrera s’allargués i, al cap d’un any, va arribar el meu segon fill, cosa que va expandir encara més la trajectòria. A partir d’aquí ens vam començar a plantejar l’opció de tornar a Espanya. Tenir fills als Estats Units és un gran repte, perquè tens la família i els amics lluny, i econòmicament també és molt complicat. Tornar, però, no és fàcil. La meva idea era establir-me de forma independent i muntar el meu propi grup de recerca, i a Espanya les condicions que s’ofereixen quan ets jove no són gaire idíl·liques.

Al final no van tornar…
Vaig aconseguir una beca al País Basc. Tornar, però, significava assumir que professionalment seria més difícil muntar el meu propi laboratori. També va arribar la Covid-19, per això també es va allargar l’estada a Massachusetts. Vam posar sobre la balança els pros i els contres. Les oportunitats professionals eren molt millors si ens quedàvem als Estats Units.

El gener del 2023 se li presenta l’oportunitat de desplegar el seu projecte a Colorado.
Quan vam prendre la decisió de quedar-nos als Estats Units em vaig presentar a diverses opcions per exercir de professora i poder muntar el meu propi grup de recerca, i va sorgir l’oportunitat a la Universitat de Colorado Boulder, on actualment exerceixo de professora del Departament de Psicologia i Neurociències, i també hi tinc el meu propi grup d’investigació.

Quines assignatures imparteix a la Universitat de Colorado Boulder?
Tinc la sort que em deixen en escollir bastant la temàtica. Fa molts anys que estudio circuits i neurones que regulen addiccions a les drogues i estic desenvolupant un curs sobre neurobiologia d’addiccions, tant pel que fa a les drogues com als comportaments. Tinc l’oportunitat de transmetre el coneixement que he adquirit al llarg dels anys i discutir-ho amb els alumnes.

La docència als Estats Units és molt diferent?
Molt. Més enllà del salt generacional i educacional, als Estats Units anar a la universitat és una inversió econòmica molt gran, no està a l’abast de tothom i moltes famílies s’han d’endeutar. Els estudiants en són conscients i són més exigents, sabem que estan fent un esforç econòmic molt gran i les seves expectatives són altes.

A Colorado també hi desenvolupa el seu propi projecte de laboratori. En quines línies d’investigació estan treballant?
Una de les línies d’investigació està enfocada en aspectes de sociabilitat, és a dir, com un individu té ganes de conèixer i interaccionar amb un altre. Normalment, són esdeveniments que generen plaer i recompensa. A Massachusetts vam començar un projecte al voltant d’aquest tema, i vèiem que el plaer és més gran quan coneixes una persona nova, i amb el pas del temps el grau d’interacció va disminuint. Ara continuem aquesta línia d’investigació, però amb models en els quals la sociabilitat està alterada com, per exemple, en el cas de les drogues d’addicció. Quan un individu hi ha estat exposat i intenta deixar-les, un dels símptomes que solen aparèixer en les fases d’abstinència és el rebuig, les interaccions socials no són tan plaents. Estudiem perquè passa això a través d’intentar entendre les bases neuronals que regulen aquesta aversió. Un segon projecte està relacionat amb l’ansietat. Fem servir un model de por innata per veure la reacció d’un individu quan es presenta, per exemple, un esdeveniment perillós. Quan s’adona que no ha passat res, ha de deixar de respondre, perquè els mecanismes de por s’han reduït. Estem estudiant quins circuits del cervell regulen aquest aprenentatge.

S’han plantejat la transferència de coneixement a la indústria farmacèutica?
És un projecte a llarg termini. La major part de la meva carrera he treballat amb models animals, però un dels objectius és veure com els resultats que s’obtenen tenen una implicació directa amb pacients a la clínica.

Quins vincles, professionals i personals, manté amb Osona i Catalunya?
Personals tots, la meva família i els amics viuen entre el Barcelonès, Osona i la Garrotxa. Professionalment, a Catalunya he mantingut el contacte amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Pompeu Fabra, i també participo en revisió de tesis doctorals, o en l’avaluació de projectes en l’àmbit estatal. Un dels vincles que podríem teixir amb la comarca és amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb la possibilitat d’oferir el nostre laboratori de Colorado per acollir estudiants d’aquí.

S’ha plantejat tornar?
Quan vaig ser mare, sí. Ara, però, estic en fase de començar un projecte. Tanmateix, tinc a càrrec meu estudiants de doctorat i en els pròxims cinc anys prefereixo establir-me a Colorado i ampliar la carrera científica als Estats Units.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT