“La distància entre ciutadania i sector primari és cada vegada més gran”

Irene Giménez

El manlleuenc Francesc Molist és veterinari i especialista en nutrició porcina. Compta amb una àmplia trajectòria acadèmica i professional i, actualment, treballa als Països Baixos com a responsable d’R+D de l’empresa Schothorst Feed Research. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, una iniciativa de Creacció en què també col·labora la Universitat de Vic i que dona a conèixer l’expertesa d’osonencs i osonenques fent carrera a l’estranger.

D’on sorgeix la passió pels animals?
Vaig néixer a Manlleu, on els meus avis tenien una petita granja amb vaques, truges i gallines… Quan va arribar el moment, gràcies a això i que a Manlleu hi ha una producció porcina molt important, vaig decidir estudiar Veterinària.

És especialista en nutrició porcina. En què consisteix la seva feina?
Treballo en tres temes diferenciats. D’una banda, amb empreses que produeixen o desenvolupen productes per a la nutrició porcina, per ajudar-les a desenvolupar-ne de nous. Aquesta part la portem a terme a les instal·lacions dels Països Baixos, unes granges experimentals on podem fer proves de nutrició amb animals. Una altra part important és visitar empreses de pinsos d’Europa i part d’Àsia. Les ajudem a resoldre els desafiaments al voltant de la nutrició porcina. I, finalment, formar nous professionals, alguns dels quals venen d’altres sectors.

Des de fa uns anys està establert als Països Baixos.
El 2011 vaig rebre una oferta de feina als Països Baixos, país punter en nutrició animal, un dels motius que em va portar a aventurar-m’hi. Schothorst Feed Research és una empresa força singular. A través de la informació que es recull a les universitats i al nostre centre, ajudem les empreses de pinso o productores d’additius a definir els reptes de futur, anticipar-nos i garantir que puguin continuar competint al mercat. Amb tot, moltes de les decisions que es prenen al sector són sovint polítiques i poc més podem fer que acceptar la nova situació i seguir treballant.

Quins són els perfils dels seus clients?
Empreses que fabriquen pinso. Aquí, per exemple, acompanyem empreses que venen el seu producte a productors independents, és a dir, una família que té una petita explotació. A Espanya és diferent: tenim de clients companyies que controlen tota la cadena de producció.

Faci una breu radiografia del sector porcí a Holanda.
Fa 11 anys, quan vaig arribar als Països Baixos, era molt important. Hi havia gairebé un milió de truges, s’exportaven molts animals fora del país, era un gran productor. Tot això ha canviat força, sobretot arran de les discussions mediambientals. S’ha fet pressió en el sentit que els Països Baixos és un país petit, molt poblat i amb molta indústria. El govern ha marcat límits. En el cas del sector porcí, es posava sobre la taula la contaminació de la producció animal i, al mateix temps, si valia la pena assumir l’impacte ecològic, en tant que la gran majoria de porcs s’exportaven. Així, el govern holandès ha decidit intentar reduir la cabanya animal, en primer lloc, de porc, després de vaques i finalment els pollastres i les gallines. Enguany, hi ha la previsió que hi hagi unes 600.000 truges.

La pressió del govern ha estat intensa, moltes granges han tancat i cada vegada hi ha menys persones vinculades al sector primari…
La distància entre la ciutadania i el sector primari és cada vegada més gran. Moltes persones no tenen vincles amb el camp, no saben com es produeix la carn o quins són els estàndards de producció i, per altra banda, el sector primari és cada vegada més defensiu que proactiu. Ser granger als Països Baixos, si no vens d’una família amb tradició, no és la feina més popular entre els joves.

Per a una empresa del sector, establir-se als Països Baixos ara tampoc deu ser una bona idea.
No ho és. Passa al revés: hi ha més empreses neerlandeses que venen, per exemple, a l’Estat espanyol. I si les espanyoles es mouen, probablement ho faran cap a l’Amèrica del Sud o a països en via de desenvolupament on la producció encara ha de créixer.

Les polítiques que ha aplicat el govern neerlandès costen d’imaginar a casa nostra, entenent que parlem d’un sector, el porcí, amb molta influència econòmica i que genera molts llocs de treball.
El dilema està, per una banda, a mantenir un sector important pel territori, i, per l’altra, produir de manera més eficient tenint en compte els nous paràmetres de benestar animal, o utilitzant recursos disponibles al territori pel que fa a l’alimentació dels animals… El sector ha de millorar i adaptar-se, trobar equilibris entre l’impacte econòmic, el social i el mediambiental.

Més enllà del pes econòmic del porcí a Osona i el Lluçanès, l’altra cara de la moneda és la problemàtica mediambiental o la creixent preocupació pel benestar animal. Quina lectura en fa? I quin és el futur a casa nostra?
S’hauran de buscar solucions, per exemple, amb què fer amb el nitrogen derivat de la producció del sector. Evidentment no podem actuar com abans, que sovint es tiraven els purins als camps. Les plantes de biogàs són probablement part de la solució. Pel que fa al benestar animal, crec que encara no tenim el concepte massa clar… S’ha avançat, però, per exemple, abans les truges en gestació estaven tancades en gàbies i ara ja estan en patis… El problema és que no es defineixen amb claredat els nous estàndards, i quan això passi haurem de donar temps a les granges perquè s’adaptin. Una cosa està clara: s’han de fer passos perquè la societat vegi la producció porcina amb més bons ulls.

Europa té la vista posada en àrees com el medi ambient, la producció sostenible i el benestar animal.
El principal dilema és que la producció actual és molt intensiva, en granges amb molts animals, però al mateix temps és molt eficient i tot està pensat per tenir el mínim cost econòmic però també pel medi ambient. Ara Europa planteja granges més petites amb animals a l’aire lliure, que tinguin dietes amb productes locals, etcètera. Pel que fa a benestar animal són canvis interessants, però perds l’eficiència, i mediambientalment no és millor. Europa voldria assolir un 15% de producció ecològica el 2030.

Un canvi de mirada, i de model, és possible? Vostè és optimista?
Sí. Al final, el sector està acostumat a entomar reptes i sempre sembla que hagi de ser la fi de tot, i tira endavant i s’adapta. Cada nou desafiament és una oportunitat.

Quines són les grans tendències actuals en nutrició animal?
Produir amb aliments que vinguin d’Europa o intentar reutilitzar excedents de la indústria alimentària, el que s’anomena circularitat. Buscar solucions naturals respectuoses amb el benestar animal i el medi ambient, on l’animal està al centre i s’aprofiten els recursos del voltant.

Quins vincles té amb la comarca d’Osona?
Gran part de la família viu a Manlleu, on també tinc els amics. Intentem venir sovint i, en l’àmbit professional, tinc molta vinculació amb empreses de producció catalanes.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT