“La intel·ligència artificial canviarà moltes coses. És el futur i estem treballant per integrar-la al nostre dia a dia”

Irene Giménez

El vigatà Xavier Quer és director d’organitzacions internacionals a la multinacional japonesa NTT Data, una de les consultories tecnològiques més potents del planeta. Assessora organismes de tot el món en grans projectes de digitalització, un fet que li dona una perspectiva privilegiada sobre quines són les motivacions i preocupacions arreu. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció per donar a conèixer osonencs i osonenques desplegant trajectòries potents i amb valor afegit.

És especialista en gestió i coordinació de licitacions públiques internacionals per a institucions globals. Tot va començar estudiant Economia a la UAB, i amb unes pràctiques al Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, l’actual Acció.
Després d’estudiar Economia em van sortir unes pràctiques a COPCA a Barcelona. Un cop ja havia canviat a Acció, vaig aconseguir-ne unes altres a Brussel·les. Allà, l’oficina estava dividida en mercat local belga i institucions europees. Ajudàvem empreses catalanes a participar en licitacions públiques d’Europa. Des de llavors m’he dedicat als organismes europeus i internacionals.

Més endavant aterra a Everis, una consultoria experta a oferir serveis tecnològics, l’actual japonesa NTT Data.
Vaig estar-hi un parell d’anys, també a Brussel·les. Llavors vaig tornar a Barcelona, treballant encara per a organismes europeus. Ara en diem internacionals, ja que hi afegim les Nacions Unides.

Quins serveis ofereixen?
Consultoria tecnològica i de negoci en diferents àmbits i sectors. En el meu cas, estic en el marc del sector públic, en una unitat específica d’organismes internacionals.

Qui són els seus principals clients? I quines inquietuds tenen?
Entre altres, la Comissió Europea, agències europees o les Nacions Unides. Cada un té unes preocupacions diferents, però al final són sector públic: els responsables de definir les polítiques europees i d’implementar els sistemes necessaris per executar-les, així com ajudar els estats membres en la materialització. Alguns dels organismes són més polítics, com el Parlament Europeu, i d’altres més executius, el cas de la Comissió Europea. Cadascú té necessitats i objectius diferents, però al final treballem per un millor servei públic als ciutadans.

Posi’ns alguns exemples.
Com a consultoria tecnològica oferim el desenvolupament i manteniment d’aplicacions, les infraestructures que suporten aquestes aplicacions o sistemes concrets de finances. També la part de consultoria de negoci, perquè qualsevol implementació d’un sistema tecnològic requereix un canvi organitzatiu i de processos interns.

NTT Data és una de les principals companyies d’un sector on la competència és abundant i la innovació, clau per posicionar-se. Tenir una alta capacitat d’adaptació deu ser important, més encara treballant amb organismes que engloben diferents països.
Un factor rellevant és la multiculturalitat. Tant a dins de la nostra empresa com a casa dels clients, tens reunions amb persones de sis o vuit nacionalitats, cultures, maneres de parlar, decidir i pensar molt variades. Saber llegir les diferències i adaptar-se és clau. Les institucions públiques són la Fórmula 1 de la contractació pública, et trobes amb una competència molt preparada i gent que fa ofertes tècnicament molt potents. Nosaltres hem sabut adaptar-nos i aprendre per arribar a ser un dels tres proveïdors principals.

La burocràcia tampoc els deu facilitar les coses…
Com a companyia tenim persones treballant a 17 oficines en nou països diferents, un fet que, internament, ens facilita molt les coses, perquè tractem els processos a escala global. Pel que fa a les institucions internacionals, el gran tema en referència a la burocràcia és el que anomenen la bombolla europea, és a dir, es defineixen unes polítiques a escala europea que després s’han d’implementar als estats membres. L’escull pel funcionariat europeu és més aviat el retorn, valorar l’impacte i implantació a cada país.

Com interfereixen els conflictes bèl·lics i els moviments geopolítics actuals a la seva feina?
Com qualsevol altre sector en notem les conseqüències, per exemple, pel que fa a l’increment de costos.

L’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units ha accelerat el debat de l’anomenada sobirania tecnològica. És un tema important per Europa…
Ja fa temps que s’estudia com desenvolupar sistemes perquè Europa tingui sobirania tecnològica, i potser l’arribada de Trump ho ha accelerat encara més. El que queda clar és que, fins ara, hi havia una certa dependència americana pel que fa als proveïdors de Cloud. Definir i implantar un sistema informàtic on la sobirania es mantingui a Europa requereix certs passos. Estem treballant en un model que sigui segur i que, al mateix temps, estigui aquí.

Què vol dir sobirania tecnològica?
La capacitat d’un país o d’un organisme de definir un sistema per poder controlar-ne la tecnologia associada i a on van a parar les dades. Si els proveïdors de Cloud no estan a Europa, aquestes dades surten del territori. Estem parlant de com fer que informació delicada, com per exemple historials mèdics, es quedin a Europa. Fa uns anys això no era una preocupació, ara sí. Tenir controlat on són les nostres dades és clau.

Quines eines s’estan desenvolupant?
Els mateixos proveïdors de Cloud estan buscant la manera que això es pugui fer i que s’adhereixi a la legislació europea, que també s’està definint en aquest marc. És un repte. Aconseguir-ho requerirà un temps.

Parli’ns de la intel·ligència artificial (IA). Com hi treballen, quina importància té i, sobretot, com veu el futur?
Per nosaltres és una revolució tecnològica. Li donem molta importància. La intel·ligència artificial canviarà moltes coses i concepcions, és el futur. Estem treballant per integrar aquestes eines en el nostre dia a dia i per ajudar els clients a fer-la servir. Al mateix temps, no podem oblidar que la IA implica certs riscos, per exemple, el tema de la privacitat o l’impacte ètic i moral a la societat. Tot això s’ha de tenir en compte quan es defineixen nous sistemes que utilitzen aquestes eines.

L’ètica a l’hora d’implementar la IA preocupa les organitzacions internacionals?
Sí, i de fet ens hauria de preocupar a tots. Les institucions europees hi estan posant molt esforç. També és cert que tot està en vies de desenvolupament. Veig positivament que se n’està parlant des de l’inici del procés.

En el context d’un món on constantment generem informació, gestionar-la és un altre gran tema.
Sí, un debat tant a nivell individual com col·lectiu, d’organitzacions públiques i privades. La quantitat d’informació és immensa, i aquí comencen els problemes. On la guardem? Com podem treure’n el màxim profit? A Europa s’està movent el tema dels nous espais de dades, una tecnologia per compartir-les de forma segura i sobirana, descentralitzada i controlant la traçabilitat.

Parli’ns dels sistemes heretats. Què són i per què poden acabar ocasionant maldecaps?
Un sistema Legacy o heretat és un sistema antic que es va fer fa uns anys amb una tecnologia obsoleta que ja no s’està renovant, i que fins i tot pot representar un problema a l’hora de trobar experts que el mantinguin. Com ho fem? La decisió és apostar per noves tecnologies que ofereixen millors resultats, però aquí també hi ha un canvi de mentalitat. No és només un canvi de sistema, sinó de governança interna, persones, processos…

A Catalunya, quines són les prioritats i preocupacions de les institucions pel que fa a la digitalització?Tenim els mateixos problemes, entre els quals els sistemes heretats o els de dades. La gran diferència amb els organismes europeus és que el govern català està més relacionat amb el ciutadà.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROGRAMA TALENT CONVIDAT